ELS TEUS CABELLS ES MEREIXEN EL TEU BON DIA!

EL SEGON MAQUILLATGE

Per començar, m'agradaria deixar clar que el fet de canviar de pentinat permet redefinir i restaurar la pròpia imatge. Dit això, tot seguit faré una sèrie de reflexions sobre el que com a professional considero “el segon maquillatge”.

Així com anar sempre amb el mateix estil de pentinat pot semblar-nos que encaixa bé amb el propi tarannà, practicar múltiples transformacions estilístiques no significa obligatòriament que siguem més agosarats.

Un pentinat per a cada tipologia de rostre? No, ni de bon tros. No hi ha pas formes de tallat concretes o especials segons el color dels cabells, ni pentinats més escaients per a cada oval facial. El que cal és cercar i encertar tant el tallat com la mida que decidim portar, sense deixar de banda ‒per suposat‒ la qualitat. Repensar sobre com millorar la nostra imatge a través del pentinat, a vegades passa tan sols per a fer-nos-hi uns tocs estratègicament dirigits. D'aquesta manera tan senzilla aconseguim dinamitzar el pentinat sense renunciar al concepte estètic que tenim de nosaltres mateixos.

Com és el nostre rostre ideal? Tant en femení com en masculí, el rostre ideal el podem “fabricar” cada dia com a expressió de les nostres íntimes inquietuds, en què els cabells són un reflex d'aquest neguit positiu. Sempre tenim l'opció –el segon maquillatge– de “revestir-nos” amb un sentit estètic del pentinat que interpreti adientment la manera com ens voldríem veure. A grans trets, no són el mateix els conceptes d'imatge adolescent, de jove experimentat o de persona madura que duu inherent l'acció responsable. Cada època un estil, i un estil per a cada personalitat.

A mesura que els anys, el coneixement o la saviesa ens reporten cert prestigi, en el més íntim del nostre ésser voldríem modificar el que la naturalesa ens aporta de menys i de més a través del pentinat. Bé..., no cal donar gaire importància als cànons morfològics sobre el que és ideal o el que és real: acceptem-nos i podrem orientar el pentinat a través de la comoditat. Per il·lustrar això, prenguem com a referència la definició del terme “maquillatge”: Tècnica que té per objecte modificar el modelatge de la cara per transformar-la i embellir-la. Tan sols canviant cara per cabell, la definició gairebé té el mateix sentit. Així, doncs, reorientar els cabells –el caos–, per convertir-lo en cosmos –ordenació del caos– adient als nostres gustos, crea un entorn de comoditat que ens embelleix.

En definitiva, el cabell i/o pentinat ideal és aquell que una vegada ens l'hàgim –o ens l'hagin– fet, encaixi en la nostra fesomia talment com un maquillatge, o “segon maquillatge”, de tal manera que ni la pinta aparentment hauríem fet servir de tan natural que quedaria. Quan s'aconsegueix l'equilibri entre el que ens agrada i el que les mans professionals saben interpretar, tenir de menys o de més resta en segon pla. El resultat és la comoditat, l'acceptació que el gustos evolucionen i saber destriar el que ja no cal del que és interessant... Com dèiem: Cada època un estil, i un estil per a cada personalitat.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Gener de 2017

ALLISAT SEMIPERMANENT DE COLASTINA

Cliqueu aquí per veure el procés en format de llibre digital

Cliqueu aquí per veure el procés en vídeo

Aplicació de la COLASTINA

Pentinat llis

El mateix pentinat, ara amb un toc informal

EL SALÓ DE PERRUQUERIA O LA "MINIPERRUQUERIA" DE CASA

“Ah, jo m’ho faig tot a casa!”, frases i expressions d’aquesta mena són habituals avui dia, perquè qui més qui menys disposa, a la cambra de bany de casa seva, d’una “miniperruqueria”, és a dir, aigua calenta, eixugador de mà i estris i productes diversos (xampús, locions, pintes, raspalls...). Per això, molta gent creu que no cal anar al saló de perruqueria ‒la perruqueria‒ per anar bé o fer-se un mateix augmentar la qualitat del cabell. Aquesta és, però, des del punt de vista professional, una veritat “a mitges”.

A la miniperruqueria de casa un es pot rentar el cabell cada dia si cal, i sortir al carrer sense que quedi “massa malament”, però el que no pot aconseguir és marcar la diferència pel que fa a la personalització i la qualitat basada en una òptima salut capil·lar. En un saló de perruqueria els cabells no se’ls renta un mateix, sinó que ho fan professionals coneixedors dels diferents punts del cap i de l’estat de la pell (cuir cabellut). L'experiència i la passió vers el meu ofici em permeten afirmar, rotundament, que l’adient rentat dels cabells és fonamental per al posterior tallat i/o pentinat.

Per entendre més bé això últim, podem pensar en algú que acut a un fisioterapeuta perquè té mal d’esquena. El professional li tracta el problema a la consulta i li indica com seguir el tractament a casa, fins a la propera cita, també a la consulta. De la mateixa manera, els nostres cabells necessiten ser tractats a la perruqueria per un bon professional, el qual ens indicarà com poder-ne fer el manteniment a casa. No tenir clar això és un error, perquè els cabells creixen de natural de forma irregular, les puntes es deterioren, van canviant per l'edat, a vegades cauen en excés o la pell ens fa mal en pentinar-nos, etc.

Els cabells, a més de dependre de l’estat de salut general, depenen també de com “respiren”, de com es recondueixen mitjançant un adequat tallat, de quins productes s’hi apliquen i de com s'apliquen. Un dels paranys en què es fàcil caure avui dia, és pensar que tot ha de ser “barat”, i així, entre descomptes i preus baixos, sorgeixen cabells cremats, mal tallats o deshidratats. Un altre parany ‒molt en boga‒ és pensar que gràcies a Internet i/o a una o altra tutoria ja ho sabem tot, com si fóssim o haguéssim de ser una mena de setciències. I parlant de paranys, encara m'atreveixo a esmentar-ne un altre, que consisteix a confondre perruqueria amb distracció. Ser professional de la perruqueria porta implícit certa dosi d'”espectacle” a l'hora de treballar ‒per la seva visió artística‒, però cal sempre trobar l'equilibri que el bon client valora, exigeix i, per suposat, es mereix.

Resumint, la clau per portar uns cabells que donin el màxim de si, és posar-se en mans professionals, perquè a casa un mateix es pugui fer el manteniment; no pas a la inversa. La prova és que el mateix producte que s’usa a la miniperruqueria de casa, no fa el mateix efecte si l’aplica un bon professional al saló de perruqueria, on, a més a més, s’eixuga de manera diferent.

“Ah, jo m’ho faig tot a casa!” és una frase que no sona malament, però la cosa canvia quan una persona cerca que els altres hi percebin “la diferència”, és a dir, personalització, salut, atractiu, glamur...

CREACIÓ D'UN TALLAT I PENTINAT JUVENIL D'ESTIL "RADICAL"

ANAR BEN PENTINAT O ANAR "BEN PENTINAT"

L'origen de la professió d'agençar els cabells com a tal, es perd en els inicis de la civilització, quan l'ésser humà va començar a tenir consciència de la pròpia figura. Paral·lelament al vestit, també va trobar un plaer en l'ornamentació del cos per damunt d'incomoditats o mancances personals.

Com totes les formes de cultura estructurada al voltant del prestigi i la consideració, el que modernament entendríem com a “tenir una qualitat de vida”, al segle XIII l'europea ja en tenia les bases. Durant aquell segle ‒per fixar una data diguem-ne que contemporània‒, el fet de donar forma als cabells ja podia desenvolupar-se en un ambient entre higiènic i estètic. A partir del segle XVII, va evolucionar espectacularment cap a una idea que es podria titllar d'ostentosa, entre altres motius per la bonança econòmica del comerç mundial.  

Alhora, però, sorgia una indústria dedicada a la confecció de perruques i tots els complements que se'n deriven. Així és com van començar els conceptes d'anar ben pentinat i/o “ben pentinat”, que malgrat tot era un luxe sols assequible per a l'aristocràcia i la gent benestant.

Arribats al segle XX, l'ofici de perruquer va continuar evolucionant, en bona part per l'experiència resultant dels treballs dels antics professionals i per l'accés a la informació. Evidentment, l'ús de la impremta va comportar un major coneixement sobre la higiene de la pell i la conservació i embelliment dels cabells; sense oblidar la gran difusió de la tecnologia professional aplicada a la moda en el pentinat. Resumint, tan sols durant la dècada dels setanta es va passar del pentinat pentinat (valgui la redundància) ‒o repentinat‒, a la informalitat desfermada.

Partint de la dualitat “repentinat/informalitat”, sorgeix la gran pregunta: Què s'entén avui dia, doncs, per anar informal o còmode (portar uns cabells informals)? D'una manera il·lustrativa, podríem afirmar que equival a dir quelcom semblant a “me'l rento a casa, me'l pentino (o “despentino”)... i al carrer! Perquè cal no oblidar que la història de la humanitat és també la història de la comoditat, i de la mateixa manera que havien proliferat els banys públics, en l'actualitat qui més qui menys gaudeix d'un bon bany “privat”. Des que va inventar-se l'eixugador de mà, el millor xampú i la perfecta mascareta... sense oblidar l'aigua calentona “al punt”, ens hem anat recreant en l'abillament personal; és a dir, disposem d'una miniperruqueria a casa.

Això tan natural com és el fet de gaudir del control i la llibertat de dur els cabells al “nostre aire”, fa que quan algú demana al saló de perruqueria un pentinat informal, el professional hagi de tenir en compte dues coses: la percepció que un mateix té del propi cabell, i que l'edat de l'adolescència s'ha ampliat. Així, ja no existeixen persones quarantines, cinquantines, etc. I aleshores? Què passa amb les més joves?

De forma general, podríem afirmar que l'edat cronològica ja no compta tant com abans, i que, en canvi, pren més importància l'edat vivencial. Tant, que fins ens podríem preguntar: En quina edat ens agradaria plantar-nos?, quin aspecte volem o podem tenir? Part de la resposta inclou que els cabells no són solament el marc de la cara, sinó el marc de la personalitat que aporta intencionalitat i prestigi a les nostres accions.

I és que les persones cerquen no solament ser reconegudes i valorades, sinó també prestigiades segons l'entorn en què es mouen. Cal no confondre això amb un mimetisme consistent a adoptar determinada actitud o un pentinat sense el toc que personalitza i marca la diferència. A l'altre costat, més creativament, hi ha l'opció d'escollir models que potenciïn la personalitat i refermin adientment el que es representa en qualsevol àmbit, sigui social, professional o privat. Altrament dit: l'entorn fa de revestiment del propi revestiment.

És llavors quan, en el cas dels cabells, el pentinat que hem triat ens aportarà credibilitat, confiança i per què no: la tan volguda comoditat.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Octubre de 2016

EL GUST PER LA SEDUCCIÓ

     

Abans ‒i encara avui‒, cada forma de cara, el seu pentinat. Però aquest concepte, per tronat, ja no s'aguanta per enlloc. Actualment, a part de triar el pentinat que més ens complagui, la qualitat i les qualitats dels cabells marcaran en el futur les tendències i la definició de l'estil que millor s'acobli al nostre semblant. L'estudi caracterològic de la imatge es basa en el respecte vers la diferència, en què tot ésser humà s'hi pot veure reflectit. La conclusió és que el que fa atractius uns cabells és l'actitud personal ‒a més del gest particular‒, com a manera de refermar la pròpia existència. És a dir, no compta solament el disseny d'una tofa sense cap sentit, sinó la seva estreta relació amb qui la porta.

     Malgrat els canvis radicals i el bombardeig d'informació sobre què és o no és moda en els cabells, la societat actual ens forneix d'un ventall d'arguments profundament suggestius, que són l'expressió d'una idea, actitud o visió estètica molt particular. Si es desconeix el valor simbòlic del que cada u porta al cap, no hi ha possibilitat de ser mínimament elegant. A tot això s'hi ajunta com influeix en l'inconscient col·lectiu el fet de tenir referents que serveixin de punt de mira. Tant polítics, com esportistes i personatges “d'arrabassadora actualitat”, pel gran predicament que fomenten els mitjans de comunicació, tenen ‒es vulgui o no‒ molta influència en les persones a l'hora d'escollir un perfil o model a seguir. I és que l'afany natural de l'ésser humà sempre va de bracet amb l'íntim desig de trobar models representatius per a la tasca que la societat li reclama, i per al paper que vol imaginar-se de si mateix.

       Sovint, molts dels models a seguir que es generen, ara per ara, en històries dibuixades en còmics o pel·lícules, pretenen influir-nos creant moda a l'hora de triar la indumentària o el pentinat. Així per exemple, “fer forrolla” duent els cabells molt rossos, gairebé blancs, esdevé un exponent d'estar a l'última, sense reflexionar per un moment fins a quin punt és imposició. El resultat és una mena d'exageració de l'afany natural que tenim les persones per a aconseguir cert protagonisme, el qual malauradament no sempre es canalitza de manera que potenciï la personalitat, i reflecteixi o interpreti una manera de viure que voldríem nostra, per original. En altres paraules, ve a ser com “convertir-se” en la còpia de les vivències d'altri, copsades per pur mimetisme.

        Els cabells són ‒i ho han estat sempre‒, un símbol sexual associat a la joventut i l'atractiu personal. Lluny de censurar qualsevol opinió sobre el concepte d'anar a la moda, com per exemple tenir o portar els cabells semblantment blancs com a paradigma d'estar a l'última, sí que afirmo que no necessàriament això provocarà sobtadament la “il·lusió” de ser una persona més experimentada, sàvia o vella.

Quan la cosmètica permet modificar aspectes de la nostra imatge vigoritzant  els cabells i la figura, cerquem en realitat idealitzar el nostre ésser amb la intenció de seduir qui ens envolta. Contràriament, un color que no s'adigui al nostre tarannà pot ben bé desdibuixar el missatge que pretenem difondre, creant sense adonar-nos-en una imatge de falsa maduresa o de joventut anacrònica. Certament, és molt més coherent un aspecte jovenívol que harmonitzi amb l'edat vivencial que pretenem representar.

      Així, doncs, i ja per acabar, els cabells que sedueixen més són els que pel seu aspecte potencien la imatge i enforteixen el caràcter; en cas contrari rebaixen el grau de prestigi que tota persona voldria tenir.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta
Setembre de 2016