ALLÒ QUE NO SE SAP SOBRE L'EIXUGAT A MÀ

Fa ja molt de temps que no s'eixuguen els cabells amb els “cascos” de perruqueria, sota els quals les joves d'antany hi podien romandre perfectament més d'una hora, si volien portar el pentinat de moda. Tot seguit encara havien de passar per tota la parafernàlia necessària perquè el professional acabés com calia el pentinat. Aquest curiós fet, ens serveix ara d'excusa per a parlar, en aquest article, d'allò que no se sap sobre l'eixugat a mà.

Ni laborioses ondes a l'aigua, ni desagradables permanents a elevada temperatura, ni incòmodes recollits, ni dolorosos “crepats”, ni artificiosa col·locació de postissos... Ben poca cosa queda ja, de tot això.

És l'hora de l'eixugat a mà, és a dir, d'usar aquest petit electrodomèstic anomenat “eixugacabells”, acompanyat d'un raspall (difusor, pinta, etc., segons calgui). Aquesta aparentment senzilla tècnica, però, guarda els seus secrets si volem que el resultat sigui ‒i ha de ser-ho!‒ l'òptim. Per què en dic “secrets”? Doncs perquè el treball de base, fet amb navalla i tisora, cobra ara la màxima importància.

Aquella col·locació de rullols que es cobrien amb xarxa abans de ficar el cap sota un casc a la perruqueria, armats de paciència pel temps que s'hi passava o la temperatura que s'havia de suportar, a vegades camuflava un tallat poc acurat sota la “capa” d'un pentinat arrissat, o amb ondulacions temporals o permanents.

Sortosament, la naturalitat s'ha imposat, i lluir els cabells deixats anar és tot un símbol de sana llibertat quan aquesta llibertat ‒valgui la redundància‒  esdevé sinònim de bellesa, comoditat i salut. Fent un petit exercici de filosofia, amb caràcter il·lustratiu hem de reconèixer que un toc de “desordre” fa més atractiva la bellesa.

I dit això, és fàcil d'entreveure quin és el secret d'allò que no se sap sobre l'eixugat a mà. El tallat de cabells té un paper importantíssim, no solament per a l'èxit del pentinat, sinó per al manteniment de la salut capil·lar i, en conseqüència, de la bellesa dels cabells.

De fet parlem del tallat; no pas de “qualsevol” tallat, sinó d'aquell que implica una reorientació i reorganització quan és necessari, i d'un manteniment posterior. És així com una cosa tan aparentment senzilla com l'eixugat a mà, es converteix en l'arma vital que realça aquesta part tan nostra com singular, constituïda per filaments de queratina: els cabells.

Sota aquestes condicions, amb l'eixugat a mà el professional culmina la seva obra en un temps raonable, i còmodament i relaxadament per al client. Tallat i eixugat, van, doncs, agafats de la mà. Però... és solament aquest, el “secret” de l'eixugat a mà en perruqueria? Bé, per respondre aquesta qüestió, un exemple val més que mil paraules: De la mateixa manera que al darrere d'un bon pintor d'art del tipus que sigui, hi ha un bon dibuixant, igualment passa amb l'art de tallar els cabells. Dominar la “cal·ligrafia” capil·lar és el pilar i el fonament d'un pentinat de qualitat, aparentment tan natural com es vulgui, el qual al seu torn duu implícit l'efecte “màgic” de l'eixugat a mà per part del professional.

UN NOU CONCEPTE DE PERRUQUERIA

La paraula “perruqueria” duu implícites una sèrie de connotacions molt variades, sovint subjectes a una opinió que pel motiu que sigui ha esdevingut majoritària: és la “força” de la majoria.

En aquest article voldria precisament parlar d’això, perquè sovint s’associa perruqueria a quelcom o bé “de luxe” o bé “prescindible”.  Igual que un cerca el vestit que més li escau a la botiga que més confiança li mereix, o tria el que menjarà per sopar cada dia per conservar la salut i gaudir d’un bon descans, qui valora els millors cabells ‒que al cap i a la fi són els d’un mateix!‒ té el deure de cercar el professional que en tregui la millor versió. I existeix!, tan sols cal cercar-lo, informar-se, contrastar... Contràriament al que es pugui pensar, anar a la perruqueria no és cap luxe, ni és prescindible.

Cada cabell és diferent, no n’hi ha dos d’iguals, i en aquest sentit les mans del professional que estima el seu ofici pot aconseguir la millor versió ‒l’òptima‒ de cada client. Cada saló té la seva idiosincràsia, els seus objectius; cada persona també. Per això, és important dir ben alt que és possible trobar allò que cadascú cerca.

En realitat, la perruqueria ve a ser  com un “terreny”, el lloc per excel·lència més idoni per a aconseguir dels nostres cabells, el millor fruit possible. Il·lustrativament parlant, podríem dir que igual que  per collir s’ha de sembrar, obtindrem els desitjats fruits ‒els cabells‒ si un bon professional té cura del terreny ‒la pell‒ d’on neixen i creixen.

La neteja de la pell capil·lar, l’eliminació de la caspa, l’absència de puntes obertes, el creixement normalitzat dels cabells, l’aturada de l’alopècia, el control del dolor capil·lar (àlgies), l’augment si més no aparent del volum i la densitat dels cabells, etc., es tradueixen, en la persona exigent, en una comoditat clau per al seu èxit personal i professional.

Quan s’ha cercat i s’ha trobat aquell saló de perruqueria en què el professional aplica aquest concepte de cura individualitzada, el client s’adonarà que anar-hi no és ni un luxe superflu, ni una pèrdua de temps o de diners. Ans al contrari, com el que pren el primer cafè del dia, anar a rentar-s’hi assíduament els cabells ‒tan sols rentar-se’ls!‒ esdevindrà una activitat, un “esport” força rendible a tots els nivells. Indiscutiblement ‒l’experiència és un grau‒ trobar-se a gust amb aquest nostre marc de la cara que constitueixen els nostres més o menys abundants cabells ‒però ben posats‒ reforça molt la seguretat personal. Tant!, que fins i tot ens acostaríem a parlar d’autoestima, si bé això ja són figues d’un altre paner.

I ja acabant aquest article, voldria posar l’accent en la necessitat de renunciar a alguns prejudicis i, en canvi, cercar allò que es vol. Cada cabell és diferent, cada persona és diferent i cada professional de la perruqueria també és diferent.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

EL SALÓ DE PERRUQUERIA O LA "MINIPERRUQUERIA" DE CASA

“Ah, jo m’ho faig tot a casa!”, frases i expressions d’aquesta mena són habituals avui dia, perquè qui més qui menys disposa, a la cambra de bany de casa seva, d’una “miniperruqueria”, és a dir, aigua calenta, eixugador de mà i estris i productes diversos (xampús, locions, pintes, raspalls...). Per això, molta gent creu que no cal anar al saló de perruqueria ‒la perruqueria‒ per anar bé o fer-se un mateix augmentar la qualitat del cabell. Aquesta és, però, des del punt de vista professional, una veritat “a mitges”.

A la miniperruqueria de casa un es pot rentar el cabell cada dia si cal, i sortir al carrer sense que quedi “massa malament”, però el que no pot aconseguir és marcar la diferència pel que fa a la personalització i la qualitat basada en una òptima salut capil·lar. En un saló de perruqueria els cabells no se’ls renta un mateix, sinó que ho fan professionals coneixedors dels diferents punts del cap i de l’estat de la pell (cuir cabellut). L'experiència i la passió vers el meu ofici em permeten afirmar, rotundament, que l’adient rentat dels cabells és fonamental per al posterior tallat i/o pentinat.

Per entendre més bé això últim, podem pensar en algú que acut a un fisioterapeuta perquè té mal d’esquena. El professional li tracta el problema a la consulta i li indica com seguir el tractament a casa, fins a la propera cita, també a la consulta. De la mateixa manera, els nostres cabells necessiten ser tractats a la perruqueria per un bon professional, el qual ens indicarà com poder-ne fer el manteniment a casa. No tenir clar això és un error, perquè els cabells creixen de natural de forma irregular, les puntes es deterioren, van canviant per l'edat, a vegades cauen en excés o la pell ens fa mal en pentinar-nos, etc.

Els cabells, a més de dependre de l’estat de salut general, depenen també de com “respiren”, de com es recondueixen mitjançant un adequat tallat, de quins productes s’hi apliquen i de com s'apliquen. Un dels paranys en què es fàcil caure avui dia, és pensar que tot ha de ser “barat”, i així, entre descomptes i preus baixos, sorgeixen cabells cremats, mal tallats o deshidratats. Un altre parany ‒molt en boga‒ és pensar que gràcies a Internet i/o a una o altra tutoria ja ho sabem tot, com si fóssim o haguéssim de ser una mena de setciències. I parlant de paranys, encara m'atreveixo a esmentar-ne un altre, que consisteix a confondre perruqueria amb distracció. Ser professional de la perruqueria porta implícit certa dosi d'”espectacle” a l'hora de treballar ‒per la seva visió artística‒, però cal sempre trobar l'equilibri que el bon client valora, exigeix i, per suposat, es mereix.

Resumint, la clau per portar uns cabells que donin el màxim de si, és posar-se en mans professionals, perquè a casa un mateix es pugui fer el manteniment; no pas a la inversa. La prova és que el mateix producte que s’usa a la miniperruqueria de casa, no fa el mateix efecte si l’aplica un bon professional al saló de perruqueria, on, a més a més, s’eixuga de manera diferent.

“Ah, jo m’ho faig tot a casa!” és una frase que no sona malament, però la cosa canvia quan una persona cerca que els altres hi percebin “la diferència”, és a dir, personalització, salut, atractiu, glamur...