LA SUPERACIÓ DE L'ACTITUD BOTIFLERA

El present article aparentment es desvia de la línia habitual, que és l'estudi de la imatge a través del pentinat. De fet, el vaig escriure al 1989 i va ser publicat pel Diari de Vilanova aquell mateix any. M'ha semblat oportú donar-lo a conèixer novament, en coincidir amb uns esdeveniments prou interessants per al futur del nostre país.

Res més fàcil de descobrir que un botifler. Reconèixer-lo demana ben poca ciència. Sobretot els qui diàriament tractem amb el públic, els ensumem gairebé amb el nas tapat. Així, quan algun català us assegura: “Catalunya no podria viure sense Espanya”, poc us calen més dades ni esperar tenir més proves. No en dubteu: ja en teniu un de fitxat i ben fitxat.

Tanmateix, per arrogància que hi posi, us resulta creïble l'afirmació que us fa? Ni pensar-hi!, un botifler, com tots els oportunistes de solemnitat, mai no està ben segur de res. En ell tot depèn del que bufa, i com tot el que depèn de la força d'un vent no és pas gaire difícil girar-lo de banda. Arribat el moment té prou galtes per fer el paper que convingui. Cap deslleialtat li crea remordiments de consciència, car considera que la moral la fabriquen els qui manen, i, dels qui manen i de llur moral, el botifler mira d'estar-hi al costat i complir-ne els preceptes. Amb aquests plantejaments, mai dels “mais” considera impura la seva ètica. Dorm repapat i tranquil.

Faig memòria i repasso un escrit de Carles M. Espinalt en què s'hi pot llegir: En la seva més modesta i primària accepció, un botifler és un galtes de qui sospiteu que sacrificarà el que calgui, per tal de poder anar amb els qui guanyen i endrapar a cor què vols, mentre aplaudeix el vencedor vingui d'on vingui.

Cal reconèixer que la figura dels botiflers ha rebaixat molt la nostra imatge col·lectiva. Els catalans resultaríem molt més atractius i distingits si, pels carrers de les nostres ciutats i viles, no s'hi veiessin tants botiflers. Amb tot, no és pas utòpic aconseguir que desapareguin, perquè en la mesura que s'enforteix la nostra identitat nacional el botifler es decantarà un altre cop en pro de l'esperit de la terra. Llavors, la majoria us afirmaran que, comptat i debatut, no hi ha pas cap dubte que ells sempre havien pensat que Catalunya a la llarga també podia ser lliure, sols que abans per prudència no ho manifestaven. Fins i tot, més d'un s'autoqualificarà de català quasi perfecte, ja que el seny no el deixa ser temerari.

Uns i altres, tots els ex-botiflers, miraran el compatriota esforçat que a les verdes i a les madures, amb tenaç persistència, ha defensat les llibertats de Catalunya com un cap calent a qui ara cal fer elogis, perquè té el sant de cara. Però interiorment, lluny d'admirar-ne la fermesa, pensarà que es tracta d'un d'aquells que passen del seny a la rauxa: un temerari que no és fàcil de comprendre.

No cal dir que si l'ex-botifler té certa cultura o ha fet un curset intensiu per posar-se al dia, us afegirà que ell, talment com va dir Ramon Muntaner, és com una mata de jonc, és a dir, s'ajup qua ve el temporal i s'aixeca ufana un cop passada la riuada. Si no esteu molt al cas, fins i tot pot fer-vos empassar que és ell, l'essència de la Pàtria! Valdrà la pena esmenar-li la plana? No caldrà, perquè entre catalans tot ens semblarà radiant, possible i perdonable quan la nostra imatge col·lectiva no es vegi embrutida per gent amb actituds botifleres, i puguem anar pel carrer repartint a tort hi ha dret:

SALUT, PATRIOTA!

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

AI!, NO EM TOQUIS ELS CABELLS! (Àlgies capil·lars, II Part)

Per començar aquesta segona i darrera part de l'article, i donant per entès que heu llegit la primera (I Part), exposaré una relació de frases que ens ajudaran a tenir una orientació de com es manifesta aquesta molèstia; totes elles són afirmacions que de segur ens ajudaran a tenir un coneixement bastant pràctic sobre la qüestió.

Abans de continuar, però, voldria deixar clar que tota la informació que avui dia ens arriba, a través dels diversos mitjans, mai no està de més, per excessiva que sembli. El que cal és que cadascú sàpiga destriar el gra de la palla a fi de fer-ne l'ús que cregui més adient. Som-hi!, doncs, amb “quatre frases” que us ajudaran a situar, en la mesura del possible, un problema que no és tal quan existeixen solucions gens complicades per a tractar la pell i embellir els cabells:

• La salut o els factors ambientals poden fer augmentar la sensació de molèstia a la pell.
• Alguns pentinats provoquen dolor al cap.
• Portar els cabells llargs no té una relació directa amb l'augment de dolor.
• Dur els cabells molt curts o, fins i tot, rapats no és sinònim d'eliminació d'aquesta molèstia.
• Quan es té la pell en àlgia, després de rentar-se el cap, els cabells sempre s'haurien de pentinar bé: des de l'arrel fins a les puntes, encara que es vulgui deixar que s'eixuguin a l'aire.
• El mal al cuir cabellut per àlgia, pot manifestar-se en qualsevol moment; no necessàriament per hiperactivitat o apatia.
• Fins i tot un petit canvi climàtic pot fer que es manifesti alguna molèstia.

Les persones amb la pell en àlgia, ni són ni seran necessàriament les de poca qualitat capil·lar. Sí que voldria matisar, però, sobretot en el cas de l'home, que si tot d'una es manifesta mal a la clepsa, pot significar un avís de principi d'alopècia en alguna de les seves variants. Aleshores, és recomanable adreçar-se a professionals especialitzats en tractaments capil·lars, tant dermatològics com cosmètics, a fi de fer una avaluació de l'estat i la qualitat dels cabells. D'aquesta manera es pot oferir a temps una resposta que complagui la persona afectada.

La dermatologia com a especialitat mèdica, comparada amb la cosmètica capil·lar del saló de perruqueria ‒la meva especialitat‒, estan prou diferenciades i ben definides. Quan una persona cerca solució a la seva àlgia capil·lar, pot valorar el tractament que s'adapti més bé a les seves necessitats: mèdiques o estètiques. No hem d'oblidar que la pell, per adolorida que estigui, no és visible per als altres; en canvi, els cabells sí. A més, com a perruquer especialista en psicoestètica de la imatge humana, aconsellar el client perquè trobi el pentinat que més li escau i més el distingeix ‒literalment‒ de la resta d'éssers humans, forma part del meu procedir diari. En aquest sentit, cito una frase del mestre Carles M. Espinalt, que sintetitza molt bé el que tracto de dir:

Tots tenim una personalitat, però solament es reconeix que en té aquell qui es destaca.

I ja per acabar, afegiré que aquesta modesta aportació sobre un tema en què hi tinc una certa experiència (el coneixement dels cabells per afinar en la interpretació del gust de les persones), és fruit de molts anys de treball i d'observació. Així és com finalment he obtingut uns resultats que m'han permès treure'n conclusions profitoses. Dit d'una altra manera, puc afirmar que ha estat gràcies a les tantes persones ‒per a mi gens anònimes‒, que m'han fet confiança al llarg de la meva trajectòria professional.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

AI! NO EM TOQUIS ELS CABELLS! (Àlgies capil·lars, I Part)

Article publicat a Eix Diari

Amb aquest article que he dividit en dues parts (I Part i II Part), pretenc parlar d'una molèstia focalitzada a la pell dels cabells, que és bastant comuna entre la població, i de passada ajudar a resoldre-la. Probablement és d'origen genètic i hereditari, i he considerat adient de batejar-la amb el nom d'“àlgia del cuir cabellut” (o “àlgia capil·lar”), atès que es tracta d'un fenomen força desconegut i molt poc tractat, a pesar de ser, com he dit, bastant habitual.

En l'entorn professional de la perruqueria, i en general en el món dels tractaments capil·lars, se sap de l'existència de molèsties “al cap”. Paradoxalment, però, no es vol anar més enllà del per què succeeix això. Així, mentre els uns cerquen la solució volent creure que són manies de la gent, i els altres ho valoren com una qüestió mèdica, el tema continua sent una espècie d'enigma. Per suposat que tant els uns com els altres tenen els seus arguments, per pensar d'aquesta manera, però tots coincideixen a dir que és un mal menor. Com que és una molèstia que no passa de ser això, una molèstia, no hi donen importància. Sigui com sigui, el cert és que les persones que ho pateixen sí que n'hi donen, se'n queixen i tot sovint se senten frenades fins i tot d'anar al saló de perruqueria.

Es tracta de molèsties invisibles a la pell que no afecten la salut personal, certament, però en els temps actuals, en què el concepte d'higiene ha canviat i l'estètica està a l'ordre del dia, aquest problema sí que té rellevància. Tant és així, que els qui ho pateixen arriben fins al punt d'oblidar-se que el seu mal és al cuir cabellut, i tot sovint ho exterioritzen amb una exclamació com ara: No em toquis els cabells!

La definició d'”àlgia”, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), és la següent: Dolor d'un òrgan o d'una regió que no correspon a cap lesió anatòmica. Així doncs, si apliquem aquesta definició, de què es desprèn que es tracta d'un dolor no originat per cap contusió, específicament a la pell dels cabells, podem deduir que una àlgia capil·lar ‒o del cuir cabellut‒ és d'origen congènit. És a dir, amb aquesta hipersensibilitat s'hi neix, i pot manifestar-se tant a una edat precoç com en qualsevol moment de la vida adulta.

Els símptomes més habituals i les característiques principals d'una àlgia capil·lar són les que tot seguit s'exposen:

• Picors localitzades que poden variar de lloc, sovint semblant a una mena de punxadeta.
• Mal a la zona superior del cap ‒clepsa‒, que coincideix amb el fet de moure's els cabells en pentinar-se, fer-se la clenxa, etc.
• Mal a les temples (laterals del cap), manifestat en forma d'hipersensibilitat, tant a la zona dreta com a l'esquerra.
• La seva focalització pot ser coincident ‒o no‒ amb determinat lloc.
• L'activitat del dolor de l'àlgia ‒valgui la redundància‒ sovint actua de manera aleatòria; és a dir, com a parenta de la neuràlgia que és, va i ve en períodes de més o menys intensitat i durada.

A mode de resum d'aquesta primera part de l'article dedicat a les àlgies capil·lars, voldria dir que la meva dilatada experiència com a perruquer assessor de la imatge humana, m'ha permès fins i tot descobrir un fet curiós: Davant del que creiem un “problema”, ara tenim l'excusa per variar d'estil del pentinat. I és que tal com diu Carles M. Espinalt (creador de la ciència Psicoestètica):

Ésser és modificar-se un mateix; potenciar la forma és tan decisiu com cultivar el fons.

El resultat és que com qui no vol la cosa, el que era una incomoditat, com per art de màgia s'ha convertit en un avantatge ‒l'”excusa”‒ per a cercar el millor pentinat: el més escaient a la nostra personalitat.

Parlaré més exhaustivament sobre les àlgies del cuir cabellut, a fi d'anar concretant qüestions i aportar solucions molt interessants, en la segona part d'aquest article, d'aquí a poques setmanes. A reveure!

Xavier Pla Lluch

ADOLESCÈNCIA I CABELLS LLARGS. PERQUÈ ES POT!

Com és sabut, ningú no s’escapa del pas dels anys i les persones joves ‒centrant-nos ens els cabells‒, tenen unes característiques pròpies i diferents, com si d’un altre “món” es tractés. El cabell, doncs, també canvia en molts aspectes, no solament per la coneguda aparició de cabells blancs. La biologia mana, sí; però una gran majoria de joves adolescents, gaudint com d’una aureola que les fa màgiques, són les reines de les cabelleres llargues. Com que poden, ho aprofiten! L’adolescència és, sens dubte, el principi per a aprendre a dur els cabells “naturalment” llargs. I, com que sortosament l’adolescència no és una etapa eterna –o “no ho hauria” de ser‒ és també, sens dubte, una molt bona ocasió per anar modelant la pròpia imatge. Quina imatge?, us preguntareu alguns de vosaltres: La imatge que cada persona, en anar madurant a través dels anys, l’ha d’ajudar a tenir de si mateixa l’aparença que més s’acosti al seu ideal de vestit i pentinat, com a expressió de la seva personalitat present i futura.

Deixant de banda en aquest article les edats preadolescents, en què els nens són encara massa petits, farem referència als que tot i que solen anar a la perruqueria acompanyats, ja mostren senyals de tenir certa autonomia i criteri pel que fa al gust per determinat tallat o pentinat, la qual cosa és lloable.

Provar diferents tallats de cabell, experimentar i, per què no, innovar els qui tenen més més predisposició, és un luxe ben a l’abast d’aquestes edats de l’adolescència i la primera joventut. Malgrat que pugui semblar que hi ha una precocitat exagerada o innecessària en el fet de voler-se abillar els cabells, el cert és que tot el que sigui aprendre a definir la pròpia imatge ‒en aquest cas a partir del pentinat‒  és perfecte i desitjable! A aquestes edats, generalment es pot canviar de pentinat tantes vegades com es vulgui: dur els cabells curts, llargs cap a un cantó, cap a l’altre, amb la clenxa al mig o amb zig-zag, recollits, amb cues o trenes, etc. Fins i tot amb canvis de color o amb metxes, mai quedarà desencertat. Els avantatges de començar ben aviat a conèixer-se un mateix i, al seu torn, conèixer quin estil ens encaixa millor, hi són.

Tot i amb això, és necessari conèixer del cert quines són les possibilitats que ofereixen els cabells d’un mateix, ja que no és el mateix tenir-lo arrissat que llis, més o menys dens, greixós o afectat arran d’alguna mala actuació anterior, etc.

Si bé és aconsellable, i fins i tot comprensible, que les persones més joves portin els cabells del seu color natural, la cosmètica actual permet acolorir els cabells de manera que resulta molt més difícil patir-ne conseqüències poc agradables. La veritat és que, a més a més, com més va més sovinteja lluir metxes i colors dels anomenats “de fantasia” en alguns flocs.

A aquestes edats en què els cabells solen estar sans, és habitual desentendre’s de la seva cura i manteniment. Però el bon professional reivindica que ja de jovenets es prengui consciència que si es vol tenir una cabellera en òptimes condicions, és del tot necessari un manteniment adient a la qualitat dels cabells o a la forma com es volen portar.

Les ara anomenades cabelleres XL o XXL que llueixen noies i nois sovint podrien millorar... i molt! Se’n senten molt orgullosos i no volen ni sentir a parlar de la paraula “tisora”, com si d’una mena d’enemic es tractés. Però s’obliden ‒per desconeixement‒ que uns tocs de tisora ben encertats i molt ben fets, donaran com a resultat immediat ‒per allò de l’efecte òptic‒ un augment de la qualitat. A més a més, si de tant en tant les joves cabelleres són treballades pel professional i sotmeses a una adient hidratació, segur que adquireixen una sedosa suavitat i un moviment realment dignes d’admiració.

Per què prescindir-ne, doncs, si s’és jove i es pot?

...i poseu ATENCIÓ a la publicació del pròxim article, perquè serà especialment interessant. Parlarà d’un “problema” capil·lar que malgrat semblar difícil, és de fàcil solució!

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

ALLÒ QUE NO SE SAP SOBRE L'EIXUGAT A MÀ

Fa ja molt de temps que no s'eixuguen els cabells amb els “cascos” de perruqueria, sota els quals les joves d'antany hi podien romandre perfectament més d'una hora, si volien portar el pentinat de moda. Tot seguit encara havien de passar per tota la parafernàlia necessària perquè el professional acabés com calia el pentinat. Aquest curiós fet, ens serveix ara d'excusa per a parlar, en aquest article, d'allò que no se sap sobre l'eixugat a mà.

Ni laborioses ondes a l'aigua, ni desagradables permanents a elevada temperatura, ni incòmodes recollits, ni dolorosos “crepats”, ni artificiosa col·locació de postissos... Ben poca cosa queda ja, de tot això.

És l'hora de l'eixugat a mà, és a dir, d'usar aquest petit electrodomèstic anomenat “eixugacabells”, acompanyat d'un raspall (difusor, pinta, etc., segons calgui). Aquesta aparentment senzilla tècnica, però, guarda els seus secrets si volem que el resultat sigui ‒i ha de ser-ho!‒ l'òptim. Per què en dic “secrets”? Doncs perquè el treball de base, fet amb navalla i tisora, cobra ara la màxima importància.

Aquella col·locació de rullols que es cobrien amb xarxa abans de ficar el cap sota un casc a la perruqueria, armats de paciència pel temps que s'hi passava o la temperatura que s'havia de suportar, a vegades camuflava un tallat poc acurat sota la “capa” d'un pentinat arrissat, o amb ondulacions temporals o permanents.

Sortosament, la naturalitat s'ha imposat, i lluir els cabells deixats anar és tot un símbol de sana llibertat quan aquesta llibertat ‒valgui la redundància‒  esdevé sinònim de bellesa, comoditat i salut. Fent un petit exercici de filosofia, amb caràcter il·lustratiu hem de reconèixer que un toc de “desordre” fa més atractiva la bellesa.

I dit això, és fàcil d'entreveure quin és el secret d'allò que no se sap sobre l'eixugat a mà. El tallat de cabells té un paper importantíssim, no solament per a l'èxit del pentinat, sinó per al manteniment de la salut capil·lar i, en conseqüència, de la bellesa dels cabells.

De fet parlem del tallat; no pas de “qualsevol” tallat, sinó d'aquell que implica una reorientació i reorganització quan és necessari, i d'un manteniment posterior. És així com una cosa tan aparentment senzilla com l'eixugat a mà, es converteix en l'arma vital que realça aquesta part tan nostra com singular, constituïda per filaments de queratina: els cabells.

Sota aquestes condicions, amb l'eixugat a mà el professional culmina la seva obra en un temps raonable, i còmodament i relaxadament per al client. Tallat i eixugat, van, doncs, agafats de la mà. Però... és solament aquest, el “secret” de l'eixugat a mà en perruqueria? Bé, per respondre aquesta qüestió, un exemple val més que mil paraules: De la mateixa manera que al darrere d'un bon pintor d'art del tipus que sigui, hi ha un bon dibuixant, igualment passa amb l'art de tallar els cabells. Dominar la “cal·ligrafia” capil·lar és el pilar i el fonament d'un pentinat de qualitat, aparentment tan natural com es vulgui, el qual al seu torn duu implícit l'efecte “màgic” de l'eixugat a mà per part del professional.

UN NOU CONCEPTE DE PERRUQUERIA

La paraula “perruqueria” duu implícites una sèrie de connotacions molt variades, sovint subjectes a una opinió que pel motiu que sigui ha esdevingut majoritària: és la “força” de la majoria.

En aquest article voldria precisament parlar d’això, perquè sovint s’associa perruqueria a quelcom o bé “de luxe” o bé “prescindible”.  Igual que un cerca el vestit que més li escau a la botiga que més confiança li mereix, o tria el que menjarà per sopar cada dia per conservar la salut i gaudir d’un bon descans, qui valora els millors cabells ‒que al cap i a la fi són els d’un mateix!‒ té el deure de cercar el professional que en tregui la millor versió. I existeix!, tan sols cal cercar-lo, informar-se, contrastar... Contràriament al que es pugui pensar, anar a la perruqueria no és cap luxe, ni és prescindible.

Cada cabell és diferent, no n’hi ha dos d’iguals, i en aquest sentit les mans del professional que estima el seu ofici pot aconseguir la millor versió ‒l’òptima‒ de cada client. Cada saló té la seva idiosincràsia, els seus objectius; cada persona també. Per això, és important dir ben alt que és possible trobar allò que cadascú cerca.

En realitat, la perruqueria ve a ser  com un “terreny”, el lloc per excel·lència més idoni per a aconseguir dels nostres cabells, el millor fruit possible. Il·lustrativament parlant, podríem dir que igual que  per collir s’ha de sembrar, obtindrem els desitjats fruits ‒els cabells‒ si un bon professional té cura del terreny ‒la pell‒ d’on neixen i creixen.

La neteja de la pell capil·lar, l’eliminació de la caspa, l’absència de puntes obertes, el creixement normalitzat dels cabells, l’aturada de l’alopècia, el control del dolor capil·lar (àlgies), l’augment si més no aparent del volum i la densitat dels cabells, etc., es tradueixen, en la persona exigent, en una comoditat clau per al seu èxit personal i professional.

Quan s’ha cercat i s’ha trobat aquell saló de perruqueria en què el professional aplica aquest concepte de cura individualitzada, el client s’adonarà que anar-hi no és ni un luxe superflu, ni una pèrdua de temps o de diners. Ans al contrari, com el que pren el primer cafè del dia, anar a rentar-s’hi assíduament els cabells ‒tan sols rentar-se’ls!‒ esdevindrà una activitat, un “esport” força rendible a tots els nivells. Indiscutiblement ‒l’experiència és un grau‒ trobar-se a gust amb aquest nostre marc de la cara que constitueixen els nostres més o menys abundants cabells ‒però ben posats‒ reforça molt la seguretat personal. Tant!, que fins i tot ens acostaríem a parlar d’autoestima, si bé això ja són figues d’un altre paner.

I ja acabant aquest article, voldria posar l’accent en la necessitat de renunciar a alguns prejudicis i, en canvi, cercar allò que es vol. Cada cabell és diferent, cada persona és diferent i cada professional de la perruqueria també és diferent.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

PORTES OBERTES GAIREBÉ DE FRANC!

Servei d'acadèmia!

LA IMPORTÀNCIA DELS PETITS DETALLS EN ELS CABELLS (PART II)

• Quan deixem que ens tallin els cabells amb una mínima assiduïtat, n'afavorim el creixement i la qualitat. 
• Com es pot saber si realment un cabell té les puntes obertes? Atès que la renovació de la massa capil·lar és constant, es poden confondre cabells nous amb un excés de puntes obertes. Una bona solució és la d'aplicar un producte cosmètic adient, seguint el consell d'un professional.
• Un xampú anticaiguda no necessàriament fa sortir cabells nous, però sí que prepara la pell perquè les locions que s'hi apliquin siguin més efectives.
• Els pentinat forma una part molt important de la personalitat i, si a més a més, trobem professionals que ens orientin sobre l'estil que més ens pot afavorir, potser arribarem a gaudir de la nostra pròpia parcel·la de felicitat capil·lar.
• Portar els cabells del seu color natural o portar-los tenyits amb naturalitat? Més que el color de moda, el que realment ens ha d'interessar és poder triar quin és el que ens ve de gust en tot moment: Canviar per canviar, cobrir els cabells blancs amb tint, apostar pels colors de fantasia (cada cop menys fantasia), deixar-se els cabells naturalment blancs...
• La gràcia d'uns cabells naturals prové del fet que el producte que hi hem aplicat no es noti, és a dir, que sembli com no s'hi hagués posat res.
• El cabell de qualitat és el reflex d'una pell equilibrada. Perquè això sigui així, el més recomanable és demanar l'opinió professional i valorar la possibilitat d'aplicar tractaments capil·lars específics com a suplement del manteniment habitual.
• Els professionals de perruqueria són les persones més indicades per a solucionar qualsevol dubte que es tingui en relació amb els cabells. El bon professional no tan sols és coneixedor del producte, sinó també de la dosi i la freqüència d'aplicació convenient.
• La genètica ens marca des del naixement i, per tant, també el cabell (remolins inclosos) que tindrem; la resta de matisos depenen de nosaltres (perruqueria inclosa).
• La influència de la Lluna hi ha qui li serveix d'excusa a l'hora de tallar-se els cabells o no, per si creix més o menys de pressa..., però quan enmig dels comptes ens conviden a una festa, preval veure's afavorit i/o a la moda!
• Quan creiem tenir  malament els cabells o perdut el sentit del pentinat, el primer que s'ha de fer és cercar un professional perruquer que entengui la nostra proposta, i saber valorar la solució que ens ofereix.
• De la mateixa manera que mengem “habitualment” per mantenir un cos sa, la millor manera que hi ha per a equilibrar els cabells és tenir-ne cura i  nodrir-los tot l'any.
• Fruit d'una constant investigació, els productes capil·lars actualment ofereixen un ventall de solucions en alguns casos equiparables a temes de salut personal, i en altres ens semblen econòmicament inabastables, com si d'”alta costura” es tractés. Tinguem en compte que el cabell sa és important, i la imatge que volem oferir als altres és com el passaport que ens identifica quan anem pel món. Així doncs, deixem-nos assessorar pel professional perruquer.
• Tots aquests petits detalls (part I i part II), són senzilles reflexions que l'experiència ens serveix per compartir, com en una taula parada. Bons auguris!

          Xavier Pla Lluch

          Perruquer psicoesteta

LA IMPORTÀNCIA DELS PETITS DETALLS EN ELS CABELLS (PART I)

Què és important saber sobre els cabells?

• Fer esport en general és positiu per al cos, per a la pell i, lògicament, també per a la pell del cabell (cuir cabellut).
• Quan la pell del cuir cabellut està equilibrada, encara que es portin els cabells tapats (barrets, mocadors, gorres...) i quedin aixafats, no perden qualitat.
• Així com existeixen suplements per a compensar deficiències alimentàries, també n'hi ha per a la salut del cuir cabellut. Els cabells també necessiten “suplements”, si bé d'aplicació local; es tracta, doncs, d'un concepte diferent (nutrició capil·lar).
• Probablement hi ha un cert paral·lelisme entre la caiguda (pèrdua) dels cabells en els humans i la d'altres espècies de la natura. Però malgrat algunes coincidències, no ens hi podem pas comparar, ni en essència ni en definició. En essència perquè som éssers dissenyats per evolucionar, i en definició perquè gaudim del lliure albir, altrament dit: tenim la potestat de reinventar-nos constantment.
• Els cabells cauen sempre, si bé amb alts i baixos depenent de l'estació de l'any o la naturalesa de la persona. Tanmateix s'ha de percebre aquesta “pèrdua” com el què realment és: una renovació constant. En el cas de la dona, la “caiguda” de cabells sempre és sinònim de “cabell nou”, és a dir, tant cau, tant neix. Això sí, el llarg esparvera i el curt a penes s'albira, com és lògic. Sigui com sigui, sempre és aconsellable cercar professionals en la matèria, capaços de retornar als cabells la qualitat i la mida desitjada. En l'home, el tema segueix el mateix principi, si bé amb les variables que la genètica li ha atorgat.
• A la pregunta de si la qualitat dels cabells en l'adolescència és la mateixa que, per exemple, en la maduresa, cal tenir en compte tres coses:

1. Els cabells són material natural i, per tant, no es pot respondre taxativament, ni afirmativament ni negativa.
2. Les qualitats dels cabells de cadascú sempre van lligades al gust personal del moment, sigui estètic o pràctic.
3. La comoditat respon al que cada persona entén per això. Dur els cabells de manera còmoda augmenta la seguretat en un mateix. Senzill, però demostrable, i actualment, a més a més, la moda és diversa i hi ha molt camp per triar.

Xavier Pla Lluch

Perruquer

Març 2017

ELS TEUS CABELLS ES MEREIXEN EL TEU BON DIA!

EL SEGON MAQUILLATGE

Per començar, m'agradaria deixar clar que el fet de canviar de pentinat permet redefinir i restaurar la pròpia imatge. Dit això, tot seguit faré una sèrie de reflexions sobre el que com a professional considero “el segon maquillatge”.

Així com anar sempre amb el mateix estil de pentinat pot semblar-nos que encaixa bé amb el propi tarannà, practicar múltiples transformacions estilístiques no significa obligatòriament que siguem més agosarats.

Un pentinat per a cada tipologia de rostre? No, ni de bon tros. No hi ha pas formes de tallat concretes o especials segons el color dels cabells, ni pentinats més escaients per a cada oval facial. El que cal és cercar i encertar tant el tallat com la mida que decidim portar, sense deixar de banda ‒per suposat‒ la qualitat. Repensar sobre com millorar la nostra imatge a través del pentinat, a vegades passa tan sols per a fer-nos-hi uns tocs estratègicament dirigits. D'aquesta manera tan senzilla aconseguim dinamitzar el pentinat sense renunciar al concepte estètic que tenim de nosaltres mateixos.

Com és el nostre rostre ideal? Tant en femení com en masculí, el rostre ideal el podem “fabricar” cada dia com a expressió de les nostres íntimes inquietuds, en què els cabells són un reflex d'aquest neguit positiu. Sempre tenim l'opció –el segon maquillatge– de “revestir-nos” amb un sentit estètic del pentinat que interpreti adientment la manera com ens voldríem veure. A grans trets, no són el mateix els conceptes d'imatge adolescent, de jove experimentat o de persona madura que duu inherent l'acció responsable. Cada època un estil, i un estil per a cada personalitat.

A mesura que els anys, el coneixement o la saviesa ens reporten cert prestigi, en el més íntim del nostre ésser voldríem modificar el que la naturalesa ens aporta de menys i de més a través del pentinat. Bé..., no cal donar gaire importància als cànons morfològics sobre el que és ideal o el que és real: acceptem-nos i podrem orientar el pentinat a través de la comoditat. Per il·lustrar això, prenguem com a referència la definició del terme “maquillatge”: Tècnica que té per objecte modificar el modelatge de la cara per transformar-la i embellir-la. Tan sols canviant cara per cabell, la definició gairebé té el mateix sentit. Així, doncs, reorientar els cabells –el caos–, per convertir-lo en cosmos –ordenació del caos– adient als nostres gustos, crea un entorn de comoditat que ens embelleix.

En definitiva, el cabell i/o pentinat ideal és aquell que una vegada ens l'hàgim –o ens l'hagin– fet, encaixi en la nostra fesomia talment com un maquillatge, o “segon maquillatge”, de tal manera que ni la pinta aparentment hauríem fet servir de tan natural que quedaria. Quan s'aconsegueix l'equilibri entre el que ens agrada i el que les mans professionals saben interpretar, tenir de menys o de més resta en segon pla. El resultat és la comoditat, l'acceptació que el gustos evolucionen i saber destriar el que ja no cal del que és interessant... Com dèiem: Cada època un estil, i un estil per a cada personalitat.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Gener de 2017