Amb
aquest article que he dividit en dues parts (I Part i II Part),
pretenc parlar d'una molèstia focalitzada a la pell dels cabells,
que és bastant comuna entre la població, i de passada ajudar a
resoldre-la. Probablement és d'origen genètic i hereditari, i he
considerat adient de batejar-la amb el nom d'“àlgia del cuir
cabellut” (o “àlgia capil·lar”), atès que es tracta d'un
fenomen força desconegut i molt poc tractat, a pesar de ser, com he
dit, bastant habitual.
En
l'entorn professional de la perruqueria, i en general en el món dels
tractaments capil·lars, se sap de l'existència de molèsties “al
cap”. Paradoxalment, però, no es vol anar més enllà del per què
succeeix això. Així, mentre els uns cerquen la solució volent
creure que són manies de la gent, i els altres ho valoren com una
qüestió mèdica, el tema continua sent una espècie d'enigma. Per
suposat que tant els uns com els altres tenen els seus arguments, per
pensar d'aquesta manera, però tots coincideixen a dir que és un mal
menor. Com que és una molèstia que no passa de ser això, una
molèstia, no hi donen importància. Sigui com sigui, el cert és que
les persones que ho pateixen sí que n'hi donen, se'n queixen i tot
sovint se senten frenades fins i tot d'anar al saló de perruqueria.
Es
tracta de molèsties invisibles a la pell que no afecten la salut
personal, certament, però en els temps actuals, en què el concepte
d'higiene ha canviat i l'estètica està a l'ordre del dia, aquest
problema sí que té rellevància. Tant és així, que els qui ho
pateixen arriben fins al punt d'oblidar-se que el seu mal és al cuir
cabellut, i tot sovint ho exterioritzen amb una exclamació com ara:
No em toquis els cabells!
La
definició d'”àlgia”, segons el Gran Diccionari de la Llengua
Catalana (GDLC), és la següent: Dolor d'un òrgan o d'una regió
que no correspon a cap lesió anatòmica. Així
doncs, si apliquem aquesta definició, de què es desprèn que es
tracta d'un dolor no originat per cap contusió, específicament a la
pell dels cabells, podem deduir que una àlgia capil·lar ‒o
del cuir cabellut‒ és
d'origen congènit. És a dir, amb aquesta hipersensibilitat s'hi
neix, i pot manifestar-se tant a una edat precoç com en qualsevol
moment de la vida adulta.
Els
símptomes més habituals i les característiques principals d'una
àlgia capil·lar són les que tot seguit s'exposen:
- Picors localitzades que poden variar de lloc, sovint semblant a una mena de punxadeta.
- Mal a la zona superior del cap ‒clepsa‒, que coincideix amb el fet de moure's els cabells en pentinar-se, fer-se la clenxa, etc.
- Mal a les temples (laterals del cap), manifestat en forma d'hipersensibilitat, tant a la zona dreta com a l'esquerra.
- La seva focalització pot ser coincident ‒o no‒ amb determinat lloc.
- L'activitat del dolor de l'àlgia ‒valgui la redundància‒ sovint actua de manera aleatòria; és a dir, com a parenta de la neuràlgia que és, va i ve en períodes de més o menys intensitat i durada.
A
mode de resum d'aquesta primera part de l'article dedicat a les
àlgies capil·lars, voldria dir que la meva dilatada experiència
com a perruquer assessor de la imatge humana, m'ha permès fins i tot
descobrir un fet curiós: Davant del que creiem un “problema”,
ara tenim l'excusa per variar d'estil del pentinat. I és que tal com
diu Carles M. Espinalt (creador de la ciència Psicoestètica):
Ésser
és modificar-se un mateix; potenciar la forma és tan decisiu com
cultivar el fons.
El
resultat és que com qui no vol la cosa, el que era una incomoditat,
com per art de màgia s'ha convertit en un avantatge ‒l'”excusa”‒
per a cercar el millor pentinat: el més escaient a la nostra
personalitat.
Parlaré
més exhaustivament sobre les àlgies del cuir cabellut, a fi d'anar
concretant qüestions i aportar solucions molt interessants, en la
segona part d'aquest article, d'aquí a poques setmanes. A reveure!
Xavier
Pla Lluch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada