ALLISAT SEMIPERMANENT DE COLASTINA

Cliqueu aquí per veure el procés en format de llibre digital

Cliqueu aquí per veure el procés en vídeo

Aplicació de la COLASTINA

Pentinat llis

El mateix pentinat, ara amb un toc informal

EL SALÓ DE PERRUQUERIA O LA "MINIPERRUQUERIA" DE CASA

“Ah, jo m’ho faig tot a casa!”, frases i expressions d’aquesta mena són habituals avui dia, perquè qui més qui menys disposa, a la cambra de bany de casa seva, d’una “miniperruqueria”, és a dir, aigua calenta, eixugador de mà i estris i productes diversos (xampús, locions, pintes, raspalls...). Per això, molta gent creu que no cal anar al saló de perruqueria ‒la perruqueria‒ per anar bé o fer-se un mateix augmentar la qualitat del cabell. Aquesta és, però, des del punt de vista professional, una veritat “a mitges”.

A la miniperruqueria de casa un es pot rentar el cabell cada dia si cal, i sortir al carrer sense que quedi “massa malament”, però el que no pot aconseguir és marcar la diferència pel que fa a la personalització i la qualitat basada en una òptima salut capil·lar. En un saló de perruqueria els cabells no se’ls renta un mateix, sinó que ho fan professionals coneixedors dels diferents punts del cap i de l’estat de la pell (cuir cabellut). L'experiència i la passió vers el meu ofici em permeten afirmar, rotundament, que l’adient rentat dels cabells és fonamental per al posterior tallat i/o pentinat.

Per entendre més bé això últim, podem pensar en algú que acut a un fisioterapeuta perquè té mal d’esquena. El professional li tracta el problema a la consulta i li indica com seguir el tractament a casa, fins a la propera cita, també a la consulta. De la mateixa manera, els nostres cabells necessiten ser tractats a la perruqueria per un bon professional, el qual ens indicarà com poder-ne fer el manteniment a casa. No tenir clar això és un error, perquè els cabells creixen de natural de forma irregular, les puntes es deterioren, van canviant per l'edat, a vegades cauen en excés o la pell ens fa mal en pentinar-nos, etc.

Els cabells, a més de dependre de l’estat de salut general, depenen també de com “respiren”, de com es recondueixen mitjançant un adequat tallat, de quins productes s’hi apliquen i de com s'apliquen. Un dels paranys en què es fàcil caure avui dia, és pensar que tot ha de ser “barat”, i així, entre descomptes i preus baixos, sorgeixen cabells cremats, mal tallats o deshidratats. Un altre parany ‒molt en boga‒ és pensar que gràcies a Internet i/o a una o altra tutoria ja ho sabem tot, com si fóssim o haguéssim de ser una mena de setciències. I parlant de paranys, encara m'atreveixo a esmentar-ne un altre, que consisteix a confondre perruqueria amb distracció. Ser professional de la perruqueria porta implícit certa dosi d'”espectacle” a l'hora de treballar ‒per la seva visió artística‒, però cal sempre trobar l'equilibri que el bon client valora, exigeix i, per suposat, es mereix.

Resumint, la clau per portar uns cabells que donin el màxim de si, és posar-se en mans professionals, perquè a casa un mateix es pugui fer el manteniment; no pas a la inversa. La prova és que el mateix producte que s’usa a la miniperruqueria de casa, no fa el mateix efecte si l’aplica un bon professional al saló de perruqueria, on, a més a més, s’eixuga de manera diferent.

“Ah, jo m’ho faig tot a casa!” és una frase que no sona malament, però la cosa canvia quan una persona cerca que els altres hi percebin “la diferència”, és a dir, personalització, salut, atractiu, glamur...

CREACIÓ D'UN TALLAT I PENTINAT JUVENIL D'ESTIL "RADICAL"

ANAR BEN PENTINAT O ANAR "BEN PENTINAT"

L'origen de la professió d'agençar els cabells com a tal, es perd en els inicis de la civilització, quan l'ésser humà va començar a tenir consciència de la pròpia figura. Paral·lelament al vestit, també va trobar un plaer en l'ornamentació del cos per damunt d'incomoditats o mancances personals.

Com totes les formes de cultura estructurada al voltant del prestigi i la consideració, el que modernament entendríem com a “tenir una qualitat de vida”, al segle XIII l'europea ja en tenia les bases. Durant aquell segle ‒per fixar una data diguem-ne que contemporània‒, el fet de donar forma als cabells ja podia desenvolupar-se en un ambient entre higiènic i estètic. A partir del segle XVII, va evolucionar espectacularment cap a una idea que es podria titllar d'ostentosa, entre altres motius per la bonança econòmica del comerç mundial.  

Alhora, però, sorgia una indústria dedicada a la confecció de perruques i tots els complements que se'n deriven. Així és com van començar els conceptes d'anar ben pentinat i/o “ben pentinat”, que malgrat tot era un luxe sols assequible per a l'aristocràcia i la gent benestant.

Arribats al segle XX, l'ofici de perruquer va continuar evolucionant, en bona part per l'experiència resultant dels treballs dels antics professionals i per l'accés a la informació. Evidentment, l'ús de la impremta va comportar un major coneixement sobre la higiene de la pell i la conservació i embelliment dels cabells; sense oblidar la gran difusió de la tecnologia professional aplicada a la moda en el pentinat. Resumint, tan sols durant la dècada dels setanta es va passar del pentinat pentinat (valgui la redundància) ‒o repentinat‒, a la informalitat desfermada.

Partint de la dualitat “repentinat/informalitat”, sorgeix la gran pregunta: Què s'entén avui dia, doncs, per anar informal o còmode (portar uns cabells informals)? D'una manera il·lustrativa, podríem afirmar que equival a dir quelcom semblant a “me'l rento a casa, me'l pentino (o “despentino”)... i al carrer! Perquè cal no oblidar que la història de la humanitat és també la història de la comoditat, i de la mateixa manera que havien proliferat els banys públics, en l'actualitat qui més qui menys gaudeix d'un bon bany “privat”. Des que va inventar-se l'eixugador de mà, el millor xampú i la perfecta mascareta... sense oblidar l'aigua calentona “al punt”, ens hem anat recreant en l'abillament personal; és a dir, disposem d'una miniperruqueria a casa.

Això tan natural com és el fet de gaudir del control i la llibertat de dur els cabells al “nostre aire”, fa que quan algú demana al saló de perruqueria un pentinat informal, el professional hagi de tenir en compte dues coses: la percepció que un mateix té del propi cabell, i que l'edat de l'adolescència s'ha ampliat. Així, ja no existeixen persones quarantines, cinquantines, etc. I aleshores? Què passa amb les més joves?

De forma general, podríem afirmar que l'edat cronològica ja no compta tant com abans, i que, en canvi, pren més importància l'edat vivencial. Tant, que fins ens podríem preguntar: En quina edat ens agradaria plantar-nos?, quin aspecte volem o podem tenir? Part de la resposta inclou que els cabells no són solament el marc de la cara, sinó el marc de la personalitat que aporta intencionalitat i prestigi a les nostres accions.

I és que les persones cerquen no solament ser reconegudes i valorades, sinó també prestigiades segons l'entorn en què es mouen. Cal no confondre això amb un mimetisme consistent a adoptar determinada actitud o un pentinat sense el toc que personalitza i marca la diferència. A l'altre costat, més creativament, hi ha l'opció d'escollir models que potenciïn la personalitat i refermin adientment el que es representa en qualsevol àmbit, sigui social, professional o privat. Altrament dit: l'entorn fa de revestiment del propi revestiment.

És llavors quan, en el cas dels cabells, el pentinat que hem triat ens aportarà credibilitat, confiança i per què no: la tan volguda comoditat.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Octubre de 2016

EL GUST PER LA SEDUCCIÓ

     

Abans ‒i encara avui‒, cada forma de cara, el seu pentinat. Però aquest concepte, per tronat, ja no s'aguanta per enlloc. Actualment, a part de triar el pentinat que més ens complagui, la qualitat i les qualitats dels cabells marcaran en el futur les tendències i la definició de l'estil que millor s'acobli al nostre semblant. L'estudi caracterològic de la imatge es basa en el respecte vers la diferència, en què tot ésser humà s'hi pot veure reflectit. La conclusió és que el que fa atractius uns cabells és l'actitud personal ‒a més del gest particular‒, com a manera de refermar la pròpia existència. És a dir, no compta solament el disseny d'una tofa sense cap sentit, sinó la seva estreta relació amb qui la porta.

     Malgrat els canvis radicals i el bombardeig d'informació sobre què és o no és moda en els cabells, la societat actual ens forneix d'un ventall d'arguments profundament suggestius, que són l'expressió d'una idea, actitud o visió estètica molt particular. Si es desconeix el valor simbòlic del que cada u porta al cap, no hi ha possibilitat de ser mínimament elegant. A tot això s'hi ajunta com influeix en l'inconscient col·lectiu el fet de tenir referents que serveixin de punt de mira. Tant polítics, com esportistes i personatges “d'arrabassadora actualitat”, pel gran predicament que fomenten els mitjans de comunicació, tenen ‒es vulgui o no‒ molta influència en les persones a l'hora d'escollir un perfil o model a seguir. I és que l'afany natural de l'ésser humà sempre va de bracet amb l'íntim desig de trobar models representatius per a la tasca que la societat li reclama, i per al paper que vol imaginar-se de si mateix.

       Sovint, molts dels models a seguir que es generen, ara per ara, en històries dibuixades en còmics o pel·lícules, pretenen influir-nos creant moda a l'hora de triar la indumentària o el pentinat. Així per exemple, “fer forrolla” duent els cabells molt rossos, gairebé blancs, esdevé un exponent d'estar a l'última, sense reflexionar per un moment fins a quin punt és imposició. El resultat és una mena d'exageració de l'afany natural que tenim les persones per a aconseguir cert protagonisme, el qual malauradament no sempre es canalitza de manera que potenciï la personalitat, i reflecteixi o interpreti una manera de viure que voldríem nostra, per original. En altres paraules, ve a ser com “convertir-se” en la còpia de les vivències d'altri, copsades per pur mimetisme.

        Els cabells són ‒i ho han estat sempre‒, un símbol sexual associat a la joventut i l'atractiu personal. Lluny de censurar qualsevol opinió sobre el concepte d'anar a la moda, com per exemple tenir o portar els cabells semblantment blancs com a paradigma d'estar a l'última, sí que afirmo que no necessàriament això provocarà sobtadament la “il·lusió” de ser una persona més experimentada, sàvia o vella.

Quan la cosmètica permet modificar aspectes de la nostra imatge vigoritzant  els cabells i la figura, cerquem en realitat idealitzar el nostre ésser amb la intenció de seduir qui ens envolta. Contràriament, un color que no s'adigui al nostre tarannà pot ben bé desdibuixar el missatge que pretenem difondre, creant sense adonar-nos-en una imatge de falsa maduresa o de joventut anacrònica. Certament, és molt més coherent un aspecte jovenívol que harmonitzi amb l'edat vivencial que pretenem representar.

      Així, doncs, i ja per acabar, els cabells que sedueixen més són els que pel seu aspecte potencien la imatge i enforteixen el caràcter; en cas contrari rebaixen el grau de prestigi que tota persona voldria tenir.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta
Setembre de 2016

UN MATEIX ESTIL PER A TRES TENDÈNCIES, EN UN MODEL MASCULÍ

Màrius

Diversos estils per a un mateix tall de cabell!

 https://en.calameo.com/read/0023307129cb3c14b63ce

TALL DE CABELLS I METXES AMB CAPERÓ A UNA MODEL DE PENTINAT

En vídeo

L'Eva Urpí en arribar al saló

Xavier Pla Lluch tallant els cabells

Cabellera  bo i rentada

Un cop posat el caperó...

Les metxes, a punt de ser decolorades

El professional aplica el producte decolorant

Les metxes es cobreixen el temps just

...fins que estiguin "a punt de caramel"!

Cada 5 minuts es vigilen...

Les metxes es renten i es treu el caperó

...de quedar al punt!

La "nova" cabellera a punt.. 

"...i aquí estic jo!", diu l'Eva

VISUALITZACIÓ EN FOTOGRAFIA I VÍDEO D'UN TALLAT DE CABELL FEMENÍ, USANT LA NAVALLA

Cabells a punt per a ser interpretats

Crepat dels cabells per aconseguir un estil vintage

Pentinat d'estil vintage

Una altra interpretació dels cabells: pentinat sense crepat

VÍDEO:

ALOPÈCIA: LA QUALITAT I LES QUALITATS DELS CABELLS

La cosmètica capil·lar aplicada a la perruqueria ajuda a controlar, alentir i estabilitzar la pèrdua dels cabells

Els cabells, la fortalesa dels quals està lligada a la genètica i la qualitat de vida que permet el tipus de societat, estan sotmesos a unes fases cícliques depenent de l'edat o la naturalesa de cada individu. Existeixen diferents menes d'alopècies, però com que nosaltres les valorem a partir de la cosmètica aplicada als salons de perruqueria, es redueixen a dues de bàsiques:

• Alopècia androgenètica
• Alopècia difusa

Tot i que es poden manifestar indistintament, la primera és majoritàriament masculina i la segona, femenina. En aquest article posarem èmfasi en el patró femení d'alopècia difusa. En la dona, l'alopècia difusa es pot manifestar de tres maneres:

La primera i més coneguda és la pèrdua de cabells a la zona superior del cap. La segona −no tan notòria– afecta els dos hemisferis de la zona temporal. I finalment hi ha la tercera, que afecta la part del clatell, i que s'anomena “lambda”. La primera és difícil de valorar en la seva fase inicial. En una gran majoria de casos el començament és semblant a una clenxa ben feta, però més ampla del que seria apropiat. Un principi d'alopècia a partir de tenir la pell afectada d'aquesta manera, és el que anomeno “alopècia per diaclàsia”, que si no es tracta adientment a temps derivarà, en molts casos, en alopècia difusa.

Una vegada diagnosticat en quin grau estan afectats la pell i els cabells, apliquem un tractament personalitzat. Prèviament, però, el professional haurà estudiat com tallar, organitzar i orientar els cabells per a estabilitzar la pell i aportar més qualitat capil·lar. Com a bàsic a tenir en compte –a pesar que no s'hi doni importància o no s'hi presti atenció–, cal dir que en tots els tractaments de l'alopècia, el 50% de l'efectivitat passa pel fet que el professional interpreti el gust del client sobre què entén aquest per anar pentinat. És aleshores quan procedim a millorar la pell i l'estructura dels cabells (tractament personalitzat a què fèiem al·lusió), els quals sempre són una conseqüència de l'estat de la pell.

Símptomes que permeten detectar un principi d'alopècia difusa:

• Pell adolorida
• Cabells amb puntes excessivament obertes que no es corresponen amb la llargada
• Pèrdua capil·lar per defoliació (no sempre detectable, amb gairebé absència de caiguda física dels cabells).

Les causes de l'alopècia són variades. Tanmateix, el que la literatura del “pànic capil·lar” promou habitualment, en perruqueria no sol ser valorable. En un 90% les causes obeeixen a raons genètiques, perquè ja naixem amb els “números donats”. Més endavant, en el decurs de la vida, la pèrdua de cabells es manifesta de moltes maneres. En triar la solució que satisfaci les necessitats estètiques de cadascú, la cosmètica capil·lar ofereix un ventall prou ampli, perquè d'entrada en perruqueria no s'hauria mai de parlar de “cabells malalts”. En canvi, el que sí que pertoca és que a l'hora de plantejar un pentinat, un canvi d'estil o una nova tendència, el professional s'adoni que els cabells no es corresponen amb les expectatives de la persona que els porta. És a partir d'aquest plantejament que oferim les solucions més adients al “problema”, que bàsicament es redueix al fet de “saber-se veure”, és a dir, veure's d'acord amb la tendència natural de tot ésser humà vers l'afany de singularització.

El resultat és que sense renunciar a l'última tendència de moda a través d'un tractament adient a la qualitat i quantitat dels cabells, i afegint-hi un color o el tallat més radical, aquell “problema” que semblava o havia esdevingut crònic (l'alopècia) queda en segon pla. Ara, el nou estil de pentinat reflecteix una tan nova com positiva realitat: trobar-se a gust amb si mateix, amb la pròpia imatge!

Així doncs, no es tracta de tenir més quantitat o menys de cabells, sinó de saber què fer amb els que tenim i quin pentinat pot ser el que millor s'adapti al tarannà de cadascú. Ser conscients d'això facilitarà veure'ns bé i, per suposat, la pròpia personalitat en sortirà reforçada.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Assessor de la imatge humana

Vilanova i la Geltrú

Juny de 2016

ELS CABELLS I L'ESTIL DEL SR. PUIGDEMONT

ELS CABELLS I L'ESTIL DEL SR. PUIGDEMONT

Com a perruquer i assessor d'imatge de dona i home que sóc, voldria fer la meva petita aportació professional a l'entorn del pentinat del senyor Carles Puigdemont, amb el benentès que respecto qualsevol opinió de col·legues el fruit de l'experiència dels quals també els nodreixi per a opinar.

El “cap” de govern del nostre país té bons cabells; això és evident. Tanmateix, els cicles de la moda es vinculen a líders de qualsevol estament i al grau de tolerància de la cultura democràtica imperant. Així, doncs, el moment actual no és pas cap excepció d'aquest fet.

És important definir els conceptes de “curt” i “llarg”, el d'anar “a la moda” i el de, senzillament, “trobar-se afavorit i/o anar còmode”, entenent que cada persona té la seva pròpia idea personal. A partir d'aquestes premisses, en el cas de “trobar-se afavorit i/o anar còmode”, cap estil de pentinat és “massa llarg” ni “molt modern per curt”, per posar tan sols alguns exemples... El resultat és que cadascú entén què és allò que minimitza o potencia la seva imatge.

En el cas del senyor Puigdemont, en lloc de pontificar sobre “el com” i “el perquè”, més valdria aplicar aquesta simple reflexió: Amb els cabells que porteu, aneu a gust?, us hi trobeu afavorit? Òbviament, aquestes senzilles preguntes valdrien per a tothom que es vulgui autoanalitzar en aquest sentit.

Aleshores descobrirem que es pot anar a la moda gregàriament o, ben al contrari, ser original a partir d'un criteri sobre si mateix, basat en el com i el perquè ens abillem de determinada manera. Aspectes com trobar sentit a la vida, fer l'efecte que cada cop de pinta és un cop de fuet a les adversitats a què ens enfrontem, tenir l'íntima i grata sensació de tenir cabells, felicitar-se pel do d'ésser diferent i irrepetible... cobren sentit a l'hora de definir o adoptar el propi estil.

Per acabar i a mode de resum, sóc de l'opinió que la moda sobretot és democràcia, augment de l'autoestima i sentir-se bé amb la pròpia personalitat. I en el cas que ens ocupa, trobar-se a gust amb l'estil de pentinat que cadascú escull.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Vilanova i la Geltrú

22-4-2016

BENVINGUTS AL BLOG D'EN XAVIER PLA LLUCH, PERRUQUER PSICOESTETA

Benvinguts tots a aquest nou blog sobre el món de la perruqueria.

Xavier PLA Lluch és un professional únic, amb una tècnica de tallat única a Europa, al vostre abast a Vilanova i la Geltrú (c. Hernani, 31).

Tractaments capil·lars personalitzats amb la garantia que sols un professional de la perruqueria com en Xavier PLA pot oferir-vos: augment de la qualitat i quantitat dels cabells.

Esperem les vostres preguntes, propostes, comentaris...

Xavier Lluch us respondrà a tot des de la màxima seriositat, sempre en pro de gaudir d'uns cabells DE qualitat AMB qualitat.

93 810 69 99