EL SEGON MAQUILLATGE

Per començar, m'agradaria deixar clar que el fet de canviar de pentinat permet redefinir i restaurar la pròpia imatge. Dit això, tot seguit faré una sèrie de reflexions sobre el que com a professional considero “el segon maquillatge”.

Així com anar sempre amb el mateix estil de pentinat pot semblar-nos que encaixa bé amb el propi tarannà, practicar múltiples transformacions estilístiques no significa obligatòriament que siguem més agosarats.

Un pentinat per a cada tipologia de rostre? No, ni de bon tros. No hi ha pas formes de tallat concretes o especials segons el color dels cabells, ni pentinats més escaients per a cada oval facial. El que cal és cercar i encertar tant el tallat com la mida que decidim portar, sense deixar de banda ‒per suposat‒ la qualitat. Repensar sobre com millorar la nostra imatge a través del pentinat, a vegades passa tan sols per a fer-nos-hi uns tocs estratègicament dirigits. D'aquesta manera tan senzilla aconseguim dinamitzar el pentinat sense renunciar al concepte estètic que tenim de nosaltres mateixos.

Com és el nostre rostre ideal? Tant en femení com en masculí, el rostre ideal el podem “fabricar” cada dia com a expressió de les nostres íntimes inquietuds, en què els cabells són un reflex d'aquest neguit positiu. Sempre tenim l'opció –el segon maquillatge– de “revestir-nos” amb un sentit estètic del pentinat que interpreti adientment la manera com ens voldríem veure. A grans trets, no són el mateix els conceptes d'imatge adolescent, de jove experimentat o de persona madura que duu inherent l'acció responsable. Cada època un estil, i un estil per a cada personalitat.

A mesura que els anys, el coneixement o la saviesa ens reporten cert prestigi, en el més íntim del nostre ésser voldríem modificar el que la naturalesa ens aporta de menys i de més a través del pentinat. Bé..., no cal donar gaire importància als cànons morfològics sobre el que és ideal o el que és real: acceptem-nos i podrem orientar el pentinat a través de la comoditat. Per il·lustrar això, prenguem com a referència la definició del terme “maquillatge”: Tècnica que té per objecte modificar el modelatge de la cara per transformar-la i embellir-la. Tan sols canviant cara per cabell, la definició gairebé té el mateix sentit. Així, doncs, reorientar els cabells –el caos–, per convertir-lo en cosmos –ordenació del caos– adient als nostres gustos, crea un entorn de comoditat que ens embelleix.

En definitiva, el cabell i/o pentinat ideal és aquell que una vegada ens l'hàgim –o ens l'hagin– fet, encaixi en la nostra fesomia talment com un maquillatge, o “segon maquillatge”, de tal manera que ni la pinta aparentment hauríem fet servir de tan natural que quedaria. Quan s'aconsegueix l'equilibri entre el que ens agrada i el que les mans professionals saben interpretar, tenir de menys o de més resta en segon pla. El resultat és la comoditat, l'acceptació que el gustos evolucionen i saber destriar el que ja no cal del que és interessant... Com dèiem: Cada època un estil, i un estil per a cada personalitat.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Gener de 2017

EL GUST PER LA SEDUCCIÓ

     

Abans ‒i encara avui‒, cada forma de cara, el seu pentinat. Però aquest concepte, per tronat, ja no s'aguanta per enlloc. Actualment, a part de triar el pentinat que més ens complagui, la qualitat i les qualitats dels cabells marcaran en el futur les tendències i la definició de l'estil que millor s'acobli al nostre semblant. L'estudi caracterològic de la imatge es basa en el respecte vers la diferència, en què tot ésser humà s'hi pot veure reflectit. La conclusió és que el que fa atractius uns cabells és l'actitud personal ‒a més del gest particular‒, com a manera de refermar la pròpia existència. És a dir, no compta solament el disseny d'una tofa sense cap sentit, sinó la seva estreta relació amb qui la porta.

     Malgrat els canvis radicals i el bombardeig d'informació sobre què és o no és moda en els cabells, la societat actual ens forneix d'un ventall d'arguments profundament suggestius, que són l'expressió d'una idea, actitud o visió estètica molt particular. Si es desconeix el valor simbòlic del que cada u porta al cap, no hi ha possibilitat de ser mínimament elegant. A tot això s'hi ajunta com influeix en l'inconscient col·lectiu el fet de tenir referents que serveixin de punt de mira. Tant polítics, com esportistes i personatges “d'arrabassadora actualitat”, pel gran predicament que fomenten els mitjans de comunicació, tenen ‒es vulgui o no‒ molta influència en les persones a l'hora d'escollir un perfil o model a seguir. I és que l'afany natural de l'ésser humà sempre va de bracet amb l'íntim desig de trobar models representatius per a la tasca que la societat li reclama, i per al paper que vol imaginar-se de si mateix.

       Sovint, molts dels models a seguir que es generen, ara per ara, en històries dibuixades en còmics o pel·lícules, pretenen influir-nos creant moda a l'hora de triar la indumentària o el pentinat. Així per exemple, “fer forrolla” duent els cabells molt rossos, gairebé blancs, esdevé un exponent d'estar a l'última, sense reflexionar per un moment fins a quin punt és imposició. El resultat és una mena d'exageració de l'afany natural que tenim les persones per a aconseguir cert protagonisme, el qual malauradament no sempre es canalitza de manera que potenciï la personalitat, i reflecteixi o interpreti una manera de viure que voldríem nostra, per original. En altres paraules, ve a ser com “convertir-se” en la còpia de les vivències d'altri, copsades per pur mimetisme.

        Els cabells són ‒i ho han estat sempre‒, un símbol sexual associat a la joventut i l'atractiu personal. Lluny de censurar qualsevol opinió sobre el concepte d'anar a la moda, com per exemple tenir o portar els cabells semblantment blancs com a paradigma d'estar a l'última, sí que afirmo que no necessàriament això provocarà sobtadament la “il·lusió” de ser una persona més experimentada, sàvia o vella.

Quan la cosmètica permet modificar aspectes de la nostra imatge vigoritzant  els cabells i la figura, cerquem en realitat idealitzar el nostre ésser amb la intenció de seduir qui ens envolta. Contràriament, un color que no s'adigui al nostre tarannà pot ben bé desdibuixar el missatge que pretenem difondre, creant sense adonar-nos-en una imatge de falsa maduresa o de joventut anacrònica. Certament, és molt més coherent un aspecte jovenívol que harmonitzi amb l'edat vivencial que pretenem representar.

      Així, doncs, i ja per acabar, els cabells que sedueixen més són els que pel seu aspecte potencien la imatge i enforteixen el caràcter; en cas contrari rebaixen el grau de prestigi que tota persona voldria tenir.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta
Setembre de 2016