AI! NO EM TOQUIS ELS CABELLS! (Àlgies capil·lars, I Part)

Article publicat a Eix Diari

Amb aquest article que he dividit en dues parts (I Part i II Part), pretenc parlar d'una molèstia focalitzada a la pell dels cabells, que és bastant comuna entre la població, i de passada ajudar a resoldre-la. Probablement és d'origen genètic i hereditari, i he considerat adient de batejar-la amb el nom d'“àlgia del cuir cabellut” (o “àlgia capil·lar”), atès que es tracta d'un fenomen força desconegut i molt poc tractat, a pesar de ser, com he dit, bastant habitual.

En l'entorn professional de la perruqueria, i en general en el món dels tractaments capil·lars, se sap de l'existència de molèsties “al cap”. Paradoxalment, però, no es vol anar més enllà del per què succeeix això. Així, mentre els uns cerquen la solució volent creure que són manies de la gent, i els altres ho valoren com una qüestió mèdica, el tema continua sent una espècie d'enigma. Per suposat que tant els uns com els altres tenen els seus arguments, per pensar d'aquesta manera, però tots coincideixen a dir que és un mal menor. Com que és una molèstia que no passa de ser això, una molèstia, no hi donen importància. Sigui com sigui, el cert és que les persones que ho pateixen sí que n'hi donen, se'n queixen i tot sovint se senten frenades fins i tot d'anar al saló de perruqueria.

Es tracta de molèsties invisibles a la pell que no afecten la salut personal, certament, però en els temps actuals, en què el concepte d'higiene ha canviat i l'estètica està a l'ordre del dia, aquest problema sí que té rellevància. Tant és així, que els qui ho pateixen arriben fins al punt d'oblidar-se que el seu mal és al cuir cabellut, i tot sovint ho exterioritzen amb una exclamació com ara: No em toquis els cabells!

La definició d'”àlgia”, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), és la següent: Dolor d'un òrgan o d'una regió que no correspon a cap lesió anatòmica. Així doncs, si apliquem aquesta definició, de què es desprèn que es tracta d'un dolor no originat per cap contusió, específicament a la pell dels cabells, podem deduir que una àlgia capil·lar ‒o del cuir cabellut‒ és d'origen congènit. És a dir, amb aquesta hipersensibilitat s'hi neix, i pot manifestar-se tant a una edat precoç com en qualsevol moment de la vida adulta.

Els símptomes més habituals i les característiques principals d'una àlgia capil·lar són les que tot seguit s'exposen:

• Picors localitzades que poden variar de lloc, sovint semblant a una mena de punxadeta.
• Mal a la zona superior del cap ‒clepsa‒, que coincideix amb el fet de moure's els cabells en pentinar-se, fer-se la clenxa, etc.
• Mal a les temples (laterals del cap), manifestat en forma d'hipersensibilitat, tant a la zona dreta com a l'esquerra.
• La seva focalització pot ser coincident ‒o no‒ amb determinat lloc.
• L'activitat del dolor de l'àlgia ‒valgui la redundància‒ sovint actua de manera aleatòria; és a dir, com a parenta de la neuràlgia que és, va i ve en períodes de més o menys intensitat i durada.

A mode de resum d'aquesta primera part de l'article dedicat a les àlgies capil·lars, voldria dir que la meva dilatada experiència com a perruquer assessor de la imatge humana, m'ha permès fins i tot descobrir un fet curiós: Davant del que creiem un “problema”, ara tenim l'excusa per variar d'estil del pentinat. I és que tal com diu Carles M. Espinalt (creador de la ciència Psicoestètica):

Ésser és modificar-se un mateix; potenciar la forma és tan decisiu com cultivar el fons.

El resultat és que com qui no vol la cosa, el que era una incomoditat, com per art de màgia s'ha convertit en un avantatge ‒l'”excusa”‒ per a cercar el millor pentinat: el més escaient a la nostra personalitat.

Parlaré més exhaustivament sobre les àlgies del cuir cabellut, a fi d'anar concretant qüestions i aportar solucions molt interessants, en la segona part d'aquest article, d'aquí a poques setmanes. A reveure!

Xavier Pla Lluch

ALLÒ QUE NO SE SAP SOBRE L'EIXUGAT A MÀ

Fa ja molt de temps que no s'eixuguen els cabells amb els “cascos” de perruqueria, sota els quals les joves d'antany hi podien romandre perfectament més d'una hora, si volien portar el pentinat de moda. Tot seguit encara havien de passar per tota la parafernàlia necessària perquè el professional acabés com calia el pentinat. Aquest curiós fet, ens serveix ara d'excusa per a parlar, en aquest article, d'allò que no se sap sobre l'eixugat a mà.

Ni laborioses ondes a l'aigua, ni desagradables permanents a elevada temperatura, ni incòmodes recollits, ni dolorosos “crepats”, ni artificiosa col·locació de postissos... Ben poca cosa queda ja, de tot això.

És l'hora de l'eixugat a mà, és a dir, d'usar aquest petit electrodomèstic anomenat “eixugacabells”, acompanyat d'un raspall (difusor, pinta, etc., segons calgui). Aquesta aparentment senzilla tècnica, però, guarda els seus secrets si volem que el resultat sigui ‒i ha de ser-ho!‒ l'òptim. Per què en dic “secrets”? Doncs perquè el treball de base, fet amb navalla i tisora, cobra ara la màxima importància.

Aquella col·locació de rullols que es cobrien amb xarxa abans de ficar el cap sota un casc a la perruqueria, armats de paciència pel temps que s'hi passava o la temperatura que s'havia de suportar, a vegades camuflava un tallat poc acurat sota la “capa” d'un pentinat arrissat, o amb ondulacions temporals o permanents.

Sortosament, la naturalitat s'ha imposat, i lluir els cabells deixats anar és tot un símbol de sana llibertat quan aquesta llibertat ‒valgui la redundància‒  esdevé sinònim de bellesa, comoditat i salut. Fent un petit exercici de filosofia, amb caràcter il·lustratiu hem de reconèixer que un toc de “desordre” fa més atractiva la bellesa.

I dit això, és fàcil d'entreveure quin és el secret d'allò que no se sap sobre l'eixugat a mà. El tallat de cabells té un paper importantíssim, no solament per a l'èxit del pentinat, sinó per al manteniment de la salut capil·lar i, en conseqüència, de la bellesa dels cabells.

De fet parlem del tallat; no pas de “qualsevol” tallat, sinó d'aquell que implica una reorientació i reorganització quan és necessari, i d'un manteniment posterior. És així com una cosa tan aparentment senzilla com l'eixugat a mà, es converteix en l'arma vital que realça aquesta part tan nostra com singular, constituïda per filaments de queratina: els cabells.

Sota aquestes condicions, amb l'eixugat a mà el professional culmina la seva obra en un temps raonable, i còmodament i relaxadament per al client. Tallat i eixugat, van, doncs, agafats de la mà. Però... és solament aquest, el “secret” de l'eixugat a mà en perruqueria? Bé, per respondre aquesta qüestió, un exemple val més que mil paraules: De la mateixa manera que al darrere d'un bon pintor d'art del tipus que sigui, hi ha un bon dibuixant, igualment passa amb l'art de tallar els cabells. Dominar la “cal·ligrafia” capil·lar és el pilar i el fonament d'un pentinat de qualitat, aparentment tan natural com es vulgui, el qual al seu torn duu implícit l'efecte “màgic” de l'eixugat a mà per part del professional.

UN NOU CONCEPTE DE PERRUQUERIA

La paraula “perruqueria” duu implícites una sèrie de connotacions molt variades, sovint subjectes a una opinió que pel motiu que sigui ha esdevingut majoritària: és la “força” de la majoria.

En aquest article voldria precisament parlar d’això, perquè sovint s’associa perruqueria a quelcom o bé “de luxe” o bé “prescindible”.  Igual que un cerca el vestit que més li escau a la botiga que més confiança li mereix, o tria el que menjarà per sopar cada dia per conservar la salut i gaudir d’un bon descans, qui valora els millors cabells ‒que al cap i a la fi són els d’un mateix!‒ té el deure de cercar el professional que en tregui la millor versió. I existeix!, tan sols cal cercar-lo, informar-se, contrastar... Contràriament al que es pugui pensar, anar a la perruqueria no és cap luxe, ni és prescindible.

Cada cabell és diferent, no n’hi ha dos d’iguals, i en aquest sentit les mans del professional que estima el seu ofici pot aconseguir la millor versió ‒l’òptima‒ de cada client. Cada saló té la seva idiosincràsia, els seus objectius; cada persona també. Per això, és important dir ben alt que és possible trobar allò que cadascú cerca.

En realitat, la perruqueria ve a ser  com un “terreny”, el lloc per excel·lència més idoni per a aconseguir dels nostres cabells, el millor fruit possible. Il·lustrativament parlant, podríem dir que igual que  per collir s’ha de sembrar, obtindrem els desitjats fruits ‒els cabells‒ si un bon professional té cura del terreny ‒la pell‒ d’on neixen i creixen.

La neteja de la pell capil·lar, l’eliminació de la caspa, l’absència de puntes obertes, el creixement normalitzat dels cabells, l’aturada de l’alopècia, el control del dolor capil·lar (àlgies), l’augment si més no aparent del volum i la densitat dels cabells, etc., es tradueixen, en la persona exigent, en una comoditat clau per al seu èxit personal i professional.

Quan s’ha cercat i s’ha trobat aquell saló de perruqueria en què el professional aplica aquest concepte de cura individualitzada, el client s’adonarà que anar-hi no és ni un luxe superflu, ni una pèrdua de temps o de diners. Ans al contrari, com el que pren el primer cafè del dia, anar a rentar-s’hi assíduament els cabells ‒tan sols rentar-se’ls!‒ esdevindrà una activitat, un “esport” força rendible a tots els nivells. Indiscutiblement ‒l’experiència és un grau‒ trobar-se a gust amb aquest nostre marc de la cara que constitueixen els nostres més o menys abundants cabells ‒però ben posats‒ reforça molt la seguretat personal. Tant!, que fins i tot ens acostaríem a parlar d’autoestima, si bé això ja són figues d’un altre paner.

I ja acabant aquest article, voldria posar l’accent en la necessitat de renunciar a alguns prejudicis i, en canvi, cercar allò que es vol. Cada cabell és diferent, cada persona és diferent i cada professional de la perruqueria també és diferent.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

PORTES OBERTES GAIREBÉ DE FRANC!

Servei d'acadèmia!

LA IMPORTÀNCIA DELS PETITS DETALLS EN ELS CABELLS (PART II)

• Quan deixem que ens tallin els cabells amb una mínima assiduïtat, n'afavorim el creixement i la qualitat. 
• Com es pot saber si realment un cabell té les puntes obertes? Atès que la renovació de la massa capil·lar és constant, es poden confondre cabells nous amb un excés de puntes obertes. Una bona solució és la d'aplicar un producte cosmètic adient, seguint el consell d'un professional.
• Un xampú anticaiguda no necessàriament fa sortir cabells nous, però sí que prepara la pell perquè les locions que s'hi apliquin siguin més efectives.
• Els pentinat forma una part molt important de la personalitat i, si a més a més, trobem professionals que ens orientin sobre l'estil que més ens pot afavorir, potser arribarem a gaudir de la nostra pròpia parcel·la de felicitat capil·lar.
• Portar els cabells del seu color natural o portar-los tenyits amb naturalitat? Més que el color de moda, el que realment ens ha d'interessar és poder triar quin és el que ens ve de gust en tot moment: Canviar per canviar, cobrir els cabells blancs amb tint, apostar pels colors de fantasia (cada cop menys fantasia), deixar-se els cabells naturalment blancs...
• La gràcia d'uns cabells naturals prové del fet que el producte que hi hem aplicat no es noti, és a dir, que sembli com no s'hi hagués posat res.
• El cabell de qualitat és el reflex d'una pell equilibrada. Perquè això sigui així, el més recomanable és demanar l'opinió professional i valorar la possibilitat d'aplicar tractaments capil·lars específics com a suplement del manteniment habitual.
• Els professionals de perruqueria són les persones més indicades per a solucionar qualsevol dubte que es tingui en relació amb els cabells. El bon professional no tan sols és coneixedor del producte, sinó també de la dosi i la freqüència d'aplicació convenient.
• La genètica ens marca des del naixement i, per tant, també el cabell (remolins inclosos) que tindrem; la resta de matisos depenen de nosaltres (perruqueria inclosa).
• La influència de la Lluna hi ha qui li serveix d'excusa a l'hora de tallar-se els cabells o no, per si creix més o menys de pressa..., però quan enmig dels comptes ens conviden a una festa, preval veure's afavorit i/o a la moda!
• Quan creiem tenir  malament els cabells o perdut el sentit del pentinat, el primer que s'ha de fer és cercar un professional perruquer que entengui la nostra proposta, i saber valorar la solució que ens ofereix.
• De la mateixa manera que mengem “habitualment” per mantenir un cos sa, la millor manera que hi ha per a equilibrar els cabells és tenir-ne cura i  nodrir-los tot l'any.
• Fruit d'una constant investigació, els productes capil·lars actualment ofereixen un ventall de solucions en alguns casos equiparables a temes de salut personal, i en altres ens semblen econòmicament inabastables, com si d'”alta costura” es tractés. Tinguem en compte que el cabell sa és important, i la imatge que volem oferir als altres és com el passaport que ens identifica quan anem pel món. Així doncs, deixem-nos assessorar pel professional perruquer.
• Tots aquests petits detalls (part I i part II), són senzilles reflexions que l'experiència ens serveix per compartir, com en una taula parada. Bons auguris!

          Xavier Pla Lluch

          Perruquer psicoesteta

LA IMPORTÀNCIA DELS PETITS DETALLS EN ELS CABELLS (PART I)

Què és important saber sobre els cabells?

• Fer esport en general és positiu per al cos, per a la pell i, lògicament, també per a la pell del cabell (cuir cabellut).
• Quan la pell del cuir cabellut està equilibrada, encara que es portin els cabells tapats (barrets, mocadors, gorres...) i quedin aixafats, no perden qualitat.
• Així com existeixen suplements per a compensar deficiències alimentàries, també n'hi ha per a la salut del cuir cabellut. Els cabells també necessiten “suplements”, si bé d'aplicació local; es tracta, doncs, d'un concepte diferent (nutrició capil·lar).
• Probablement hi ha un cert paral·lelisme entre la caiguda (pèrdua) dels cabells en els humans i la d'altres espècies de la natura. Però malgrat algunes coincidències, no ens hi podem pas comparar, ni en essència ni en definició. En essència perquè som éssers dissenyats per evolucionar, i en definició perquè gaudim del lliure albir, altrament dit: tenim la potestat de reinventar-nos constantment.
• Els cabells cauen sempre, si bé amb alts i baixos depenent de l'estació de l'any o la naturalesa de la persona. Tanmateix s'ha de percebre aquesta “pèrdua” com el què realment és: una renovació constant. En el cas de la dona, la “caiguda” de cabells sempre és sinònim de “cabell nou”, és a dir, tant cau, tant neix. Això sí, el llarg esparvera i el curt a penes s'albira, com és lògic. Sigui com sigui, sempre és aconsellable cercar professionals en la matèria, capaços de retornar als cabells la qualitat i la mida desitjada. En l'home, el tema segueix el mateix principi, si bé amb les variables que la genètica li ha atorgat.
• A la pregunta de si la qualitat dels cabells en l'adolescència és la mateixa que, per exemple, en la maduresa, cal tenir en compte tres coses:

1. Els cabells són material natural i, per tant, no es pot respondre taxativament, ni afirmativament ni negativa.
2. Les qualitats dels cabells de cadascú sempre van lligades al gust personal del moment, sigui estètic o pràctic.
3. La comoditat respon al que cada persona entén per això. Dur els cabells de manera còmoda augmenta la seguretat en un mateix. Senzill, però demostrable, i actualment, a més a més, la moda és diversa i hi ha molt camp per triar.

Xavier Pla Lluch

Perruquer

Març 2017

ELS TEUS CABELLS ES MEREIXEN EL TEU BON DIA!

EL SEGON MAQUILLATGE

Per començar, m'agradaria deixar clar que el fet de canviar de pentinat permet redefinir i restaurar la pròpia imatge. Dit això, tot seguit faré una sèrie de reflexions sobre el que com a professional considero “el segon maquillatge”.

Així com anar sempre amb el mateix estil de pentinat pot semblar-nos que encaixa bé amb el propi tarannà, practicar múltiples transformacions estilístiques no significa obligatòriament que siguem més agosarats.

Un pentinat per a cada tipologia de rostre? No, ni de bon tros. No hi ha pas formes de tallat concretes o especials segons el color dels cabells, ni pentinats més escaients per a cada oval facial. El que cal és cercar i encertar tant el tallat com la mida que decidim portar, sense deixar de banda ‒per suposat‒ la qualitat. Repensar sobre com millorar la nostra imatge a través del pentinat, a vegades passa tan sols per a fer-nos-hi uns tocs estratègicament dirigits. D'aquesta manera tan senzilla aconseguim dinamitzar el pentinat sense renunciar al concepte estètic que tenim de nosaltres mateixos.

Com és el nostre rostre ideal? Tant en femení com en masculí, el rostre ideal el podem “fabricar” cada dia com a expressió de les nostres íntimes inquietuds, en què els cabells són un reflex d'aquest neguit positiu. Sempre tenim l'opció –el segon maquillatge– de “revestir-nos” amb un sentit estètic del pentinat que interpreti adientment la manera com ens voldríem veure. A grans trets, no són el mateix els conceptes d'imatge adolescent, de jove experimentat o de persona madura que duu inherent l'acció responsable. Cada època un estil, i un estil per a cada personalitat.

A mesura que els anys, el coneixement o la saviesa ens reporten cert prestigi, en el més íntim del nostre ésser voldríem modificar el que la naturalesa ens aporta de menys i de més a través del pentinat. Bé..., no cal donar gaire importància als cànons morfològics sobre el que és ideal o el que és real: acceptem-nos i podrem orientar el pentinat a través de la comoditat. Per il·lustrar això, prenguem com a referència la definició del terme “maquillatge”: Tècnica que té per objecte modificar el modelatge de la cara per transformar-la i embellir-la. Tan sols canviant cara per cabell, la definició gairebé té el mateix sentit. Així, doncs, reorientar els cabells –el caos–, per convertir-lo en cosmos –ordenació del caos– adient als nostres gustos, crea un entorn de comoditat que ens embelleix.

En definitiva, el cabell i/o pentinat ideal és aquell que una vegada ens l'hàgim –o ens l'hagin– fet, encaixi en la nostra fesomia talment com un maquillatge, o “segon maquillatge”, de tal manera que ni la pinta aparentment hauríem fet servir de tan natural que quedaria. Quan s'aconsegueix l'equilibri entre el que ens agrada i el que les mans professionals saben interpretar, tenir de menys o de més resta en segon pla. El resultat és la comoditat, l'acceptació que el gustos evolucionen i saber destriar el que ja no cal del que és interessant... Com dèiem: Cada època un estil, i un estil per a cada personalitat.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Gener de 2017

EL SALÓ DE PERRUQUERIA O LA "MINIPERRUQUERIA" DE CASA

“Ah, jo m’ho faig tot a casa!”, frases i expressions d’aquesta mena són habituals avui dia, perquè qui més qui menys disposa, a la cambra de bany de casa seva, d’una “miniperruqueria”, és a dir, aigua calenta, eixugador de mà i estris i productes diversos (xampús, locions, pintes, raspalls...). Per això, molta gent creu que no cal anar al saló de perruqueria ‒la perruqueria‒ per anar bé o fer-se un mateix augmentar la qualitat del cabell. Aquesta és, però, des del punt de vista professional, una veritat “a mitges”.

A la miniperruqueria de casa un es pot rentar el cabell cada dia si cal, i sortir al carrer sense que quedi “massa malament”, però el que no pot aconseguir és marcar la diferència pel que fa a la personalització i la qualitat basada en una òptima salut capil·lar. En un saló de perruqueria els cabells no se’ls renta un mateix, sinó que ho fan professionals coneixedors dels diferents punts del cap i de l’estat de la pell (cuir cabellut). L'experiència i la passió vers el meu ofici em permeten afirmar, rotundament, que l’adient rentat dels cabells és fonamental per al posterior tallat i/o pentinat.

Per entendre més bé això últim, podem pensar en algú que acut a un fisioterapeuta perquè té mal d’esquena. El professional li tracta el problema a la consulta i li indica com seguir el tractament a casa, fins a la propera cita, també a la consulta. De la mateixa manera, els nostres cabells necessiten ser tractats a la perruqueria per un bon professional, el qual ens indicarà com poder-ne fer el manteniment a casa. No tenir clar això és un error, perquè els cabells creixen de natural de forma irregular, les puntes es deterioren, van canviant per l'edat, a vegades cauen en excés o la pell ens fa mal en pentinar-nos, etc.

Els cabells, a més de dependre de l’estat de salut general, depenen també de com “respiren”, de com es recondueixen mitjançant un adequat tallat, de quins productes s’hi apliquen i de com s'apliquen. Un dels paranys en què es fàcil caure avui dia, és pensar que tot ha de ser “barat”, i així, entre descomptes i preus baixos, sorgeixen cabells cremats, mal tallats o deshidratats. Un altre parany ‒molt en boga‒ és pensar que gràcies a Internet i/o a una o altra tutoria ja ho sabem tot, com si fóssim o haguéssim de ser una mena de setciències. I parlant de paranys, encara m'atreveixo a esmentar-ne un altre, que consisteix a confondre perruqueria amb distracció. Ser professional de la perruqueria porta implícit certa dosi d'”espectacle” a l'hora de treballar ‒per la seva visió artística‒, però cal sempre trobar l'equilibri que el bon client valora, exigeix i, per suposat, es mereix.

Resumint, la clau per portar uns cabells que donin el màxim de si, és posar-se en mans professionals, perquè a casa un mateix es pugui fer el manteniment; no pas a la inversa. La prova és que el mateix producte que s’usa a la miniperruqueria de casa, no fa el mateix efecte si l’aplica un bon professional al saló de perruqueria, on, a més a més, s’eixuga de manera diferent.

“Ah, jo m’ho faig tot a casa!” és una frase que no sona malament, però la cosa canvia quan una persona cerca que els altres hi percebin “la diferència”, és a dir, personalització, salut, atractiu, glamur...

UN MATEIX ESTIL PER A TRES TENDÈNCIES, EN UN MODEL MASCULÍ

Màrius

Diversos estils per a un mateix tall de cabell!

 https://en.calameo.com/read/0023307129cb3c14b63ce

ALOPÈCIA: LA QUALITAT I LES QUALITATS DELS CABELLS

La cosmètica capil·lar aplicada a la perruqueria ajuda a controlar, alentir i estabilitzar la pèrdua dels cabells

Els cabells, la fortalesa dels quals està lligada a la genètica i la qualitat de vida que permet el tipus de societat, estan sotmesos a unes fases cícliques depenent de l'edat o la naturalesa de cada individu. Existeixen diferents menes d'alopècies, però com que nosaltres les valorem a partir de la cosmètica aplicada als salons de perruqueria, es redueixen a dues de bàsiques:

• Alopècia androgenètica
• Alopècia difusa

Tot i que es poden manifestar indistintament, la primera és majoritàriament masculina i la segona, femenina. En aquest article posarem èmfasi en el patró femení d'alopècia difusa. En la dona, l'alopècia difusa es pot manifestar de tres maneres:

La primera i més coneguda és la pèrdua de cabells a la zona superior del cap. La segona −no tan notòria– afecta els dos hemisferis de la zona temporal. I finalment hi ha la tercera, que afecta la part del clatell, i que s'anomena “lambda”. La primera és difícil de valorar en la seva fase inicial. En una gran majoria de casos el començament és semblant a una clenxa ben feta, però més ampla del que seria apropiat. Un principi d'alopècia a partir de tenir la pell afectada d'aquesta manera, és el que anomeno “alopècia per diaclàsia”, que si no es tracta adientment a temps derivarà, en molts casos, en alopècia difusa.

Una vegada diagnosticat en quin grau estan afectats la pell i els cabells, apliquem un tractament personalitzat. Prèviament, però, el professional haurà estudiat com tallar, organitzar i orientar els cabells per a estabilitzar la pell i aportar més qualitat capil·lar. Com a bàsic a tenir en compte –a pesar que no s'hi doni importància o no s'hi presti atenció–, cal dir que en tots els tractaments de l'alopècia, el 50% de l'efectivitat passa pel fet que el professional interpreti el gust del client sobre què entén aquest per anar pentinat. És aleshores quan procedim a millorar la pell i l'estructura dels cabells (tractament personalitzat a què fèiem al·lusió), els quals sempre són una conseqüència de l'estat de la pell.

Símptomes que permeten detectar un principi d'alopècia difusa:

• Pell adolorida
• Cabells amb puntes excessivament obertes que no es corresponen amb la llargada
• Pèrdua capil·lar per defoliació (no sempre detectable, amb gairebé absència de caiguda física dels cabells).

Les causes de l'alopècia són variades. Tanmateix, el que la literatura del “pànic capil·lar” promou habitualment, en perruqueria no sol ser valorable. En un 90% les causes obeeixen a raons genètiques, perquè ja naixem amb els “números donats”. Més endavant, en el decurs de la vida, la pèrdua de cabells es manifesta de moltes maneres. En triar la solució que satisfaci les necessitats estètiques de cadascú, la cosmètica capil·lar ofereix un ventall prou ampli, perquè d'entrada en perruqueria no s'hauria mai de parlar de “cabells malalts”. En canvi, el que sí que pertoca és que a l'hora de plantejar un pentinat, un canvi d'estil o una nova tendència, el professional s'adoni que els cabells no es corresponen amb les expectatives de la persona que els porta. És a partir d'aquest plantejament que oferim les solucions més adients al “problema”, que bàsicament es redueix al fet de “saber-se veure”, és a dir, veure's d'acord amb la tendència natural de tot ésser humà vers l'afany de singularització.

El resultat és que sense renunciar a l'última tendència de moda a través d'un tractament adient a la qualitat i quantitat dels cabells, i afegint-hi un color o el tallat més radical, aquell “problema” que semblava o havia esdevingut crònic (l'alopècia) queda en segon pla. Ara, el nou estil de pentinat reflecteix una tan nova com positiva realitat: trobar-se a gust amb si mateix, amb la pròpia imatge!

Així doncs, no es tracta de tenir més quantitat o menys de cabells, sinó de saber què fer amb els que tenim i quin pentinat pot ser el que millor s'adapti al tarannà de cadascú. Ser conscients d'això facilitarà veure'ns bé i, per suposat, la pròpia personalitat en sortirà reforçada.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Assessor de la imatge humana

Vilanova i la Geltrú

Juny de 2016

ELS CABELLS I L'ESTIL DEL SR. PUIGDEMONT

ELS CABELLS I L'ESTIL DEL SR. PUIGDEMONT

Com a perruquer i assessor d'imatge de dona i home que sóc, voldria fer la meva petita aportació professional a l'entorn del pentinat del senyor Carles Puigdemont, amb el benentès que respecto qualsevol opinió de col·legues el fruit de l'experiència dels quals també els nodreixi per a opinar.

El “cap” de govern del nostre país té bons cabells; això és evident. Tanmateix, els cicles de la moda es vinculen a líders de qualsevol estament i al grau de tolerància de la cultura democràtica imperant. Així, doncs, el moment actual no és pas cap excepció d'aquest fet.

És important definir els conceptes de “curt” i “llarg”, el d'anar “a la moda” i el de, senzillament, “trobar-se afavorit i/o anar còmode”, entenent que cada persona té la seva pròpia idea personal. A partir d'aquestes premisses, en el cas de “trobar-se afavorit i/o anar còmode”, cap estil de pentinat és “massa llarg” ni “molt modern per curt”, per posar tan sols alguns exemples... El resultat és que cadascú entén què és allò que minimitza o potencia la seva imatge.

En el cas del senyor Puigdemont, en lloc de pontificar sobre “el com” i “el perquè”, més valdria aplicar aquesta simple reflexió: Amb els cabells que porteu, aneu a gust?, us hi trobeu afavorit? Òbviament, aquestes senzilles preguntes valdrien per a tothom que es vulgui autoanalitzar en aquest sentit.

Aleshores descobrirem que es pot anar a la moda gregàriament o, ben al contrari, ser original a partir d'un criteri sobre si mateix, basat en el com i el perquè ens abillem de determinada manera. Aspectes com trobar sentit a la vida, fer l'efecte que cada cop de pinta és un cop de fuet a les adversitats a què ens enfrontem, tenir l'íntima i grata sensació de tenir cabells, felicitar-se pel do d'ésser diferent i irrepetible... cobren sentit a l'hora de definir o adoptar el propi estil.

Per acabar i a mode de resum, sóc de l'opinió que la moda sobretot és democràcia, augment de l'autoestima i sentir-se bé amb la pròpia personalitat. I en el cas que ens ocupa, trobar-se a gust amb l'estil de pentinat que cadascú escull.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Vilanova i la Geltrú

22-4-2016