AI! NO EM TOQUIS ELS CABELLS! (Àlgies capil·lars, I Part)

Article publicat a Eix Diari

Amb aquest article que he dividit en dues parts (I Part i II Part), pretenc parlar d'una molèstia focalitzada a la pell dels cabells, que és bastant comuna entre la població, i de passada ajudar a resoldre-la. Probablement és d'origen genètic i hereditari, i he considerat adient de batejar-la amb el nom d'“àlgia del cuir cabellut” (o “àlgia capil·lar”), atès que es tracta d'un fenomen força desconegut i molt poc tractat, a pesar de ser, com he dit, bastant habitual.

En l'entorn professional de la perruqueria, i en general en el món dels tractaments capil·lars, se sap de l'existència de molèsties “al cap”. Paradoxalment, però, no es vol anar més enllà del per què succeeix això. Així, mentre els uns cerquen la solució volent creure que són manies de la gent, i els altres ho valoren com una qüestió mèdica, el tema continua sent una espècie d'enigma. Per suposat que tant els uns com els altres tenen els seus arguments, per pensar d'aquesta manera, però tots coincideixen a dir que és un mal menor. Com que és una molèstia que no passa de ser això, una molèstia, no hi donen importància. Sigui com sigui, el cert és que les persones que ho pateixen sí que n'hi donen, se'n queixen i tot sovint se senten frenades fins i tot d'anar al saló de perruqueria.

Es tracta de molèsties invisibles a la pell que no afecten la salut personal, certament, però en els temps actuals, en què el concepte d'higiene ha canviat i l'estètica està a l'ordre del dia, aquest problema sí que té rellevància. Tant és així, que els qui ho pateixen arriben fins al punt d'oblidar-se que el seu mal és al cuir cabellut, i tot sovint ho exterioritzen amb una exclamació com ara: No em toquis els cabells!

La definició d'”àlgia”, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), és la següent: Dolor d'un òrgan o d'una regió que no correspon a cap lesió anatòmica. Així doncs, si apliquem aquesta definició, de què es desprèn que es tracta d'un dolor no originat per cap contusió, específicament a la pell dels cabells, podem deduir que una àlgia capil·lar ‒o del cuir cabellut‒ és d'origen congènit. És a dir, amb aquesta hipersensibilitat s'hi neix, i pot manifestar-se tant a una edat precoç com en qualsevol moment de la vida adulta.

Els símptomes més habituals i les característiques principals d'una àlgia capil·lar són les que tot seguit s'exposen:

• Picors localitzades que poden variar de lloc, sovint semblant a una mena de punxadeta.
• Mal a la zona superior del cap ‒clepsa‒, que coincideix amb el fet de moure's els cabells en pentinar-se, fer-se la clenxa, etc.
• Mal a les temples (laterals del cap), manifestat en forma d'hipersensibilitat, tant a la zona dreta com a l'esquerra.
• La seva focalització pot ser coincident ‒o no‒ amb determinat lloc.
• L'activitat del dolor de l'àlgia ‒valgui la redundància‒ sovint actua de manera aleatòria; és a dir, com a parenta de la neuràlgia que és, va i ve en períodes de més o menys intensitat i durada.

A mode de resum d'aquesta primera part de l'article dedicat a les àlgies capil·lars, voldria dir que la meva dilatada experiència com a perruquer assessor de la imatge humana, m'ha permès fins i tot descobrir un fet curiós: Davant del que creiem un “problema”, ara tenim l'excusa per variar d'estil del pentinat. I és que tal com diu Carles M. Espinalt (creador de la ciència Psicoestètica):

Ésser és modificar-se un mateix; potenciar la forma és tan decisiu com cultivar el fons.

El resultat és que com qui no vol la cosa, el que era una incomoditat, com per art de màgia s'ha convertit en un avantatge ‒l'”excusa”‒ per a cercar el millor pentinat: el més escaient a la nostra personalitat.

Parlaré més exhaustivament sobre les àlgies del cuir cabellut, a fi d'anar concretant qüestions i aportar solucions molt interessants, en la segona part d'aquest article, d'aquí a poques setmanes. A reveure!

Xavier Pla Lluch

EL GUST PER LA SEDUCCIÓ

     

Abans ‒i encara avui‒, cada forma de cara, el seu pentinat. Però aquest concepte, per tronat, ja no s'aguanta per enlloc. Actualment, a part de triar el pentinat que més ens complagui, la qualitat i les qualitats dels cabells marcaran en el futur les tendències i la definició de l'estil que millor s'acobli al nostre semblant. L'estudi caracterològic de la imatge es basa en el respecte vers la diferència, en què tot ésser humà s'hi pot veure reflectit. La conclusió és que el que fa atractius uns cabells és l'actitud personal ‒a més del gest particular‒, com a manera de refermar la pròpia existència. És a dir, no compta solament el disseny d'una tofa sense cap sentit, sinó la seva estreta relació amb qui la porta.

     Malgrat els canvis radicals i el bombardeig d'informació sobre què és o no és moda en els cabells, la societat actual ens forneix d'un ventall d'arguments profundament suggestius, que són l'expressió d'una idea, actitud o visió estètica molt particular. Si es desconeix el valor simbòlic del que cada u porta al cap, no hi ha possibilitat de ser mínimament elegant. A tot això s'hi ajunta com influeix en l'inconscient col·lectiu el fet de tenir referents que serveixin de punt de mira. Tant polítics, com esportistes i personatges “d'arrabassadora actualitat”, pel gran predicament que fomenten els mitjans de comunicació, tenen ‒es vulgui o no‒ molta influència en les persones a l'hora d'escollir un perfil o model a seguir. I és que l'afany natural de l'ésser humà sempre va de bracet amb l'íntim desig de trobar models representatius per a la tasca que la societat li reclama, i per al paper que vol imaginar-se de si mateix.

       Sovint, molts dels models a seguir que es generen, ara per ara, en històries dibuixades en còmics o pel·lícules, pretenen influir-nos creant moda a l'hora de triar la indumentària o el pentinat. Així per exemple, “fer forrolla” duent els cabells molt rossos, gairebé blancs, esdevé un exponent d'estar a l'última, sense reflexionar per un moment fins a quin punt és imposició. El resultat és una mena d'exageració de l'afany natural que tenim les persones per a aconseguir cert protagonisme, el qual malauradament no sempre es canalitza de manera que potenciï la personalitat, i reflecteixi o interpreti una manera de viure que voldríem nostra, per original. En altres paraules, ve a ser com “convertir-se” en la còpia de les vivències d'altri, copsades per pur mimetisme.

        Els cabells són ‒i ho han estat sempre‒, un símbol sexual associat a la joventut i l'atractiu personal. Lluny de censurar qualsevol opinió sobre el concepte d'anar a la moda, com per exemple tenir o portar els cabells semblantment blancs com a paradigma d'estar a l'última, sí que afirmo que no necessàriament això provocarà sobtadament la “il·lusió” de ser una persona més experimentada, sàvia o vella.

Quan la cosmètica permet modificar aspectes de la nostra imatge vigoritzant  els cabells i la figura, cerquem en realitat idealitzar el nostre ésser amb la intenció de seduir qui ens envolta. Contràriament, un color que no s'adigui al nostre tarannà pot ben bé desdibuixar el missatge que pretenem difondre, creant sense adonar-nos-en una imatge de falsa maduresa o de joventut anacrònica. Certament, és molt més coherent un aspecte jovenívol que harmonitzi amb l'edat vivencial que pretenem representar.

      Així, doncs, i ja per acabar, els cabells que sedueixen més són els que pel seu aspecte potencien la imatge i enforteixen el caràcter; en cas contrari rebaixen el grau de prestigi que tota persona voldria tenir.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta
Setembre de 2016

ALOPÈCIA: LA QUALITAT I LES QUALITATS DELS CABELLS

La cosmètica capil·lar aplicada a la perruqueria ajuda a controlar, alentir i estabilitzar la pèrdua dels cabells

Els cabells, la fortalesa dels quals està lligada a la genètica i la qualitat de vida que permet el tipus de societat, estan sotmesos a unes fases cícliques depenent de l'edat o la naturalesa de cada individu. Existeixen diferents menes d'alopècies, però com que nosaltres les valorem a partir de la cosmètica aplicada als salons de perruqueria, es redueixen a dues de bàsiques:

• Alopècia androgenètica
• Alopècia difusa

Tot i que es poden manifestar indistintament, la primera és majoritàriament masculina i la segona, femenina. En aquest article posarem èmfasi en el patró femení d'alopècia difusa. En la dona, l'alopècia difusa es pot manifestar de tres maneres:

La primera i més coneguda és la pèrdua de cabells a la zona superior del cap. La segona −no tan notòria– afecta els dos hemisferis de la zona temporal. I finalment hi ha la tercera, que afecta la part del clatell, i que s'anomena “lambda”. La primera és difícil de valorar en la seva fase inicial. En una gran majoria de casos el començament és semblant a una clenxa ben feta, però més ampla del que seria apropiat. Un principi d'alopècia a partir de tenir la pell afectada d'aquesta manera, és el que anomeno “alopècia per diaclàsia”, que si no es tracta adientment a temps derivarà, en molts casos, en alopècia difusa.

Una vegada diagnosticat en quin grau estan afectats la pell i els cabells, apliquem un tractament personalitzat. Prèviament, però, el professional haurà estudiat com tallar, organitzar i orientar els cabells per a estabilitzar la pell i aportar més qualitat capil·lar. Com a bàsic a tenir en compte –a pesar que no s'hi doni importància o no s'hi presti atenció–, cal dir que en tots els tractaments de l'alopècia, el 50% de l'efectivitat passa pel fet que el professional interpreti el gust del client sobre què entén aquest per anar pentinat. És aleshores quan procedim a millorar la pell i l'estructura dels cabells (tractament personalitzat a què fèiem al·lusió), els quals sempre són una conseqüència de l'estat de la pell.

Símptomes que permeten detectar un principi d'alopècia difusa:

• Pell adolorida
• Cabells amb puntes excessivament obertes que no es corresponen amb la llargada
• Pèrdua capil·lar per defoliació (no sempre detectable, amb gairebé absència de caiguda física dels cabells).

Les causes de l'alopècia són variades. Tanmateix, el que la literatura del “pànic capil·lar” promou habitualment, en perruqueria no sol ser valorable. En un 90% les causes obeeixen a raons genètiques, perquè ja naixem amb els “números donats”. Més endavant, en el decurs de la vida, la pèrdua de cabells es manifesta de moltes maneres. En triar la solució que satisfaci les necessitats estètiques de cadascú, la cosmètica capil·lar ofereix un ventall prou ampli, perquè d'entrada en perruqueria no s'hauria mai de parlar de “cabells malalts”. En canvi, el que sí que pertoca és que a l'hora de plantejar un pentinat, un canvi d'estil o una nova tendència, el professional s'adoni que els cabells no es corresponen amb les expectatives de la persona que els porta. És a partir d'aquest plantejament que oferim les solucions més adients al “problema”, que bàsicament es redueix al fet de “saber-se veure”, és a dir, veure's d'acord amb la tendència natural de tot ésser humà vers l'afany de singularització.

El resultat és que sense renunciar a l'última tendència de moda a través d'un tractament adient a la qualitat i quantitat dels cabells, i afegint-hi un color o el tallat més radical, aquell “problema” que semblava o havia esdevingut crònic (l'alopècia) queda en segon pla. Ara, el nou estil de pentinat reflecteix una tan nova com positiva realitat: trobar-se a gust amb si mateix, amb la pròpia imatge!

Així doncs, no es tracta de tenir més quantitat o menys de cabells, sinó de saber què fer amb els que tenim i quin pentinat pot ser el que millor s'adapti al tarannà de cadascú. Ser conscients d'això facilitarà veure'ns bé i, per suposat, la pròpia personalitat en sortirà reforçada.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

Assessor de la imatge humana

Vilanova i la Geltrú

Juny de 2016