AI! NO EM TOQUIS ELS CABELLS! (Àlgies capil·lars, I Part)

Article publicat a Eix Diari

Amb aquest article que he dividit en dues parts (I Part i II Part), pretenc parlar d'una molèstia focalitzada a la pell dels cabells, que és bastant comuna entre la població, i de passada ajudar a resoldre-la. Probablement és d'origen genètic i hereditari, i he considerat adient de batejar-la amb el nom d'“àlgia del cuir cabellut” (o “àlgia capil·lar”), atès que es tracta d'un fenomen força desconegut i molt poc tractat, a pesar de ser, com he dit, bastant habitual.

En l'entorn professional de la perruqueria, i en general en el món dels tractaments capil·lars, se sap de l'existència de molèsties “al cap”. Paradoxalment, però, no es vol anar més enllà del per què succeeix això. Així, mentre els uns cerquen la solució volent creure que són manies de la gent, i els altres ho valoren com una qüestió mèdica, el tema continua sent una espècie d'enigma. Per suposat que tant els uns com els altres tenen els seus arguments, per pensar d'aquesta manera, però tots coincideixen a dir que és un mal menor. Com que és una molèstia que no passa de ser això, una molèstia, no hi donen importància. Sigui com sigui, el cert és que les persones que ho pateixen sí que n'hi donen, se'n queixen i tot sovint se senten frenades fins i tot d'anar al saló de perruqueria.

Es tracta de molèsties invisibles a la pell que no afecten la salut personal, certament, però en els temps actuals, en què el concepte d'higiene ha canviat i l'estètica està a l'ordre del dia, aquest problema sí que té rellevància. Tant és així, que els qui ho pateixen arriben fins al punt d'oblidar-se que el seu mal és al cuir cabellut, i tot sovint ho exterioritzen amb una exclamació com ara: No em toquis els cabells!

La definició d'”àlgia”, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), és la següent: Dolor d'un òrgan o d'una regió que no correspon a cap lesió anatòmica. Així doncs, si apliquem aquesta definició, de què es desprèn que es tracta d'un dolor no originat per cap contusió, específicament a la pell dels cabells, podem deduir que una àlgia capil·lar ‒o del cuir cabellut‒ és d'origen congènit. És a dir, amb aquesta hipersensibilitat s'hi neix, i pot manifestar-se tant a una edat precoç com en qualsevol moment de la vida adulta.

Els símptomes més habituals i les característiques principals d'una àlgia capil·lar són les que tot seguit s'exposen:

• Picors localitzades que poden variar de lloc, sovint semblant a una mena de punxadeta.
• Mal a la zona superior del cap ‒clepsa‒, que coincideix amb el fet de moure's els cabells en pentinar-se, fer-se la clenxa, etc.
• Mal a les temples (laterals del cap), manifestat en forma d'hipersensibilitat, tant a la zona dreta com a l'esquerra.
• La seva focalització pot ser coincident ‒o no‒ amb determinat lloc.
• L'activitat del dolor de l'àlgia ‒valgui la redundància‒ sovint actua de manera aleatòria; és a dir, com a parenta de la neuràlgia que és, va i ve en períodes de més o menys intensitat i durada.

A mode de resum d'aquesta primera part de l'article dedicat a les àlgies capil·lars, voldria dir que la meva dilatada experiència com a perruquer assessor de la imatge humana, m'ha permès fins i tot descobrir un fet curiós: Davant del que creiem un “problema”, ara tenim l'excusa per variar d'estil del pentinat. I és que tal com diu Carles M. Espinalt (creador de la ciència Psicoestètica):

Ésser és modificar-se un mateix; potenciar la forma és tan decisiu com cultivar el fons.

El resultat és que com qui no vol la cosa, el que era una incomoditat, com per art de màgia s'ha convertit en un avantatge ‒l'”excusa”‒ per a cercar el millor pentinat: el més escaient a la nostra personalitat.

Parlaré més exhaustivament sobre les àlgies del cuir cabellut, a fi d'anar concretant qüestions i aportar solucions molt interessants, en la segona part d'aquest article, d'aquí a poques setmanes. A reveure!

Xavier Pla Lluch

LA IMPORTÀNCIA DELS PETITS DETALLS EN ELS CABELLS (PART I)

Què és important saber sobre els cabells?

• Fer esport en general és positiu per al cos, per a la pell i, lògicament, també per a la pell del cabell (cuir cabellut).
• Quan la pell del cuir cabellut està equilibrada, encara que es portin els cabells tapats (barrets, mocadors, gorres...) i quedin aixafats, no perden qualitat.
• Així com existeixen suplements per a compensar deficiències alimentàries, també n'hi ha per a la salut del cuir cabellut. Els cabells també necessiten “suplements”, si bé d'aplicació local; es tracta, doncs, d'un concepte diferent (nutrició capil·lar).
• Probablement hi ha un cert paral·lelisme entre la caiguda (pèrdua) dels cabells en els humans i la d'altres espècies de la natura. Però malgrat algunes coincidències, no ens hi podem pas comparar, ni en essència ni en definició. En essència perquè som éssers dissenyats per evolucionar, i en definició perquè gaudim del lliure albir, altrament dit: tenim la potestat de reinventar-nos constantment.
• Els cabells cauen sempre, si bé amb alts i baixos depenent de l'estació de l'any o la naturalesa de la persona. Tanmateix s'ha de percebre aquesta “pèrdua” com el què realment és: una renovació constant. En el cas de la dona, la “caiguda” de cabells sempre és sinònim de “cabell nou”, és a dir, tant cau, tant neix. Això sí, el llarg esparvera i el curt a penes s'albira, com és lògic. Sigui com sigui, sempre és aconsellable cercar professionals en la matèria, capaços de retornar als cabells la qualitat i la mida desitjada. En l'home, el tema segueix el mateix principi, si bé amb les variables que la genètica li ha atorgat.
• A la pregunta de si la qualitat dels cabells en l'adolescència és la mateixa que, per exemple, en la maduresa, cal tenir en compte tres coses:

1. Els cabells són material natural i, per tant, no es pot respondre taxativament, ni afirmativament ni negativa.
2. Les qualitats dels cabells de cadascú sempre van lligades al gust personal del moment, sigui estètic o pràctic.
3. La comoditat respon al que cada persona entén per això. Dur els cabells de manera còmoda augmenta la seguretat en un mateix. Senzill, però demostrable, i actualment, a més a més, la moda és diversa i hi ha molt camp per triar.

Xavier Pla Lluch

Perruquer

Març 2017

ELS TEUS CABELLS ES MEREIXEN EL TEU BON DIA!

EL SALÓ DE PERRUQUERIA O LA "MINIPERRUQUERIA" DE CASA

“Ah, jo m’ho faig tot a casa!”, frases i expressions d’aquesta mena són habituals avui dia, perquè qui més qui menys disposa, a la cambra de bany de casa seva, d’una “miniperruqueria”, és a dir, aigua calenta, eixugador de mà i estris i productes diversos (xampús, locions, pintes, raspalls...). Per això, molta gent creu que no cal anar al saló de perruqueria ‒la perruqueria‒ per anar bé o fer-se un mateix augmentar la qualitat del cabell. Aquesta és, però, des del punt de vista professional, una veritat “a mitges”.

A la miniperruqueria de casa un es pot rentar el cabell cada dia si cal, i sortir al carrer sense que quedi “massa malament”, però el que no pot aconseguir és marcar la diferència pel que fa a la personalització i la qualitat basada en una òptima salut capil·lar. En un saló de perruqueria els cabells no se’ls renta un mateix, sinó que ho fan professionals coneixedors dels diferents punts del cap i de l’estat de la pell (cuir cabellut). L'experiència i la passió vers el meu ofici em permeten afirmar, rotundament, que l’adient rentat dels cabells és fonamental per al posterior tallat i/o pentinat.

Per entendre més bé això últim, podem pensar en algú que acut a un fisioterapeuta perquè té mal d’esquena. El professional li tracta el problema a la consulta i li indica com seguir el tractament a casa, fins a la propera cita, també a la consulta. De la mateixa manera, els nostres cabells necessiten ser tractats a la perruqueria per un bon professional, el qual ens indicarà com poder-ne fer el manteniment a casa. No tenir clar això és un error, perquè els cabells creixen de natural de forma irregular, les puntes es deterioren, van canviant per l'edat, a vegades cauen en excés o la pell ens fa mal en pentinar-nos, etc.

Els cabells, a més de dependre de l’estat de salut general, depenen també de com “respiren”, de com es recondueixen mitjançant un adequat tallat, de quins productes s’hi apliquen i de com s'apliquen. Un dels paranys en què es fàcil caure avui dia, és pensar que tot ha de ser “barat”, i així, entre descomptes i preus baixos, sorgeixen cabells cremats, mal tallats o deshidratats. Un altre parany ‒molt en boga‒ és pensar que gràcies a Internet i/o a una o altra tutoria ja ho sabem tot, com si fóssim o haguéssim de ser una mena de setciències. I parlant de paranys, encara m'atreveixo a esmentar-ne un altre, que consisteix a confondre perruqueria amb distracció. Ser professional de la perruqueria porta implícit certa dosi d'”espectacle” a l'hora de treballar ‒per la seva visió artística‒, però cal sempre trobar l'equilibri que el bon client valora, exigeix i, per suposat, es mereix.

Resumint, la clau per portar uns cabells que donin el màxim de si, és posar-se en mans professionals, perquè a casa un mateix es pugui fer el manteniment; no pas a la inversa. La prova és que el mateix producte que s’usa a la miniperruqueria de casa, no fa el mateix efecte si l’aplica un bon professional al saló de perruqueria, on, a més a més, s’eixuga de manera diferent.

“Ah, jo m’ho faig tot a casa!” és una frase que no sona malament, però la cosa canvia quan una persona cerca que els altres hi percebin “la diferència”, és a dir, personalització, salut, atractiu, glamur...