LA IMPORTÀNCIA DELS PETITS DETALLS EN ELS CABELLS (PART II)

• Quan deixem que ens tallin els cabells amb una mínima assiduïtat, n'afavorim el creixement i la qualitat. 
• Com es pot saber si realment un cabell té les puntes obertes? Atès que la renovació de la massa capil·lar és constant, es poden confondre cabells nous amb un excés de puntes obertes. Una bona solució és la d'aplicar un producte cosmètic adient, seguint el consell d'un professional.
• Un xampú anticaiguda no necessàriament fa sortir cabells nous, però sí que prepara la pell perquè les locions que s'hi apliquin siguin més efectives.
• Els pentinat forma una part molt important de la personalitat i, si a més a més, trobem professionals que ens orientin sobre l'estil que més ens pot afavorir, potser arribarem a gaudir de la nostra pròpia parcel·la de felicitat capil·lar.
• Portar els cabells del seu color natural o portar-los tenyits amb naturalitat? Més que el color de moda, el que realment ens ha d'interessar és poder triar quin és el que ens ve de gust en tot moment: Canviar per canviar, cobrir els cabells blancs amb tint, apostar pels colors de fantasia (cada cop menys fantasia), deixar-se els cabells naturalment blancs...
• La gràcia d'uns cabells naturals prové del fet que el producte que hi hem aplicat no es noti, és a dir, que sembli com no s'hi hagués posat res.
• El cabell de qualitat és el reflex d'una pell equilibrada. Perquè això sigui així, el més recomanable és demanar l'opinió professional i valorar la possibilitat d'aplicar tractaments capil·lars específics com a suplement del manteniment habitual.
• Els professionals de perruqueria són les persones més indicades per a solucionar qualsevol dubte que es tingui en relació amb els cabells. El bon professional no tan sols és coneixedor del producte, sinó també de la dosi i la freqüència d'aplicació convenient.
• La genètica ens marca des del naixement i, per tant, també el cabell (remolins inclosos) que tindrem; la resta de matisos depenen de nosaltres (perruqueria inclosa).
• La influència de la Lluna hi ha qui li serveix d'excusa a l'hora de tallar-se els cabells o no, per si creix més o menys de pressa..., però quan enmig dels comptes ens conviden a una festa, preval veure's afavorit i/o a la moda!
• Quan creiem tenir  malament els cabells o perdut el sentit del pentinat, el primer que s'ha de fer és cercar un professional perruquer que entengui la nostra proposta, i saber valorar la solució que ens ofereix.
• De la mateixa manera que mengem “habitualment” per mantenir un cos sa, la millor manera que hi ha per a equilibrar els cabells és tenir-ne cura i  nodrir-los tot l'any.
• Fruit d'una constant investigació, els productes capil·lars actualment ofereixen un ventall de solucions en alguns casos equiparables a temes de salut personal, i en altres ens semblen econòmicament inabastables, com si d'”alta costura” es tractés. Tinguem en compte que el cabell sa és important, i la imatge que volem oferir als altres és com el passaport que ens identifica quan anem pel món. Així doncs, deixem-nos assessorar pel professional perruquer.
• Tots aquests petits detalls (part I i part II), són senzilles reflexions que l'experiència ens serveix per compartir, com en una taula parada. Bons auguris!

          Xavier Pla Lluch

          Perruquer psicoesteta

EL GUST PER LA SEDUCCIÓ

     

Abans ‒i encara avui‒, cada forma de cara, el seu pentinat. Però aquest concepte, per tronat, ja no s'aguanta per enlloc. Actualment, a part de triar el pentinat que més ens complagui, la qualitat i les qualitats dels cabells marcaran en el futur les tendències i la definició de l'estil que millor s'acobli al nostre semblant. L'estudi caracterològic de la imatge es basa en el respecte vers la diferència, en què tot ésser humà s'hi pot veure reflectit. La conclusió és que el que fa atractius uns cabells és l'actitud personal ‒a més del gest particular‒, com a manera de refermar la pròpia existència. És a dir, no compta solament el disseny d'una tofa sense cap sentit, sinó la seva estreta relació amb qui la porta.

     Malgrat els canvis radicals i el bombardeig d'informació sobre què és o no és moda en els cabells, la societat actual ens forneix d'un ventall d'arguments profundament suggestius, que són l'expressió d'una idea, actitud o visió estètica molt particular. Si es desconeix el valor simbòlic del que cada u porta al cap, no hi ha possibilitat de ser mínimament elegant. A tot això s'hi ajunta com influeix en l'inconscient col·lectiu el fet de tenir referents que serveixin de punt de mira. Tant polítics, com esportistes i personatges “d'arrabassadora actualitat”, pel gran predicament que fomenten els mitjans de comunicació, tenen ‒es vulgui o no‒ molta influència en les persones a l'hora d'escollir un perfil o model a seguir. I és que l'afany natural de l'ésser humà sempre va de bracet amb l'íntim desig de trobar models representatius per a la tasca que la societat li reclama, i per al paper que vol imaginar-se de si mateix.

       Sovint, molts dels models a seguir que es generen, ara per ara, en històries dibuixades en còmics o pel·lícules, pretenen influir-nos creant moda a l'hora de triar la indumentària o el pentinat. Així per exemple, “fer forrolla” duent els cabells molt rossos, gairebé blancs, esdevé un exponent d'estar a l'última, sense reflexionar per un moment fins a quin punt és imposició. El resultat és una mena d'exageració de l'afany natural que tenim les persones per a aconseguir cert protagonisme, el qual malauradament no sempre es canalitza de manera que potenciï la personalitat, i reflecteixi o interpreti una manera de viure que voldríem nostra, per original. En altres paraules, ve a ser com “convertir-se” en la còpia de les vivències d'altri, copsades per pur mimetisme.

        Els cabells són ‒i ho han estat sempre‒, un símbol sexual associat a la joventut i l'atractiu personal. Lluny de censurar qualsevol opinió sobre el concepte d'anar a la moda, com per exemple tenir o portar els cabells semblantment blancs com a paradigma d'estar a l'última, sí que afirmo que no necessàriament això provocarà sobtadament la “il·lusió” de ser una persona més experimentada, sàvia o vella.

Quan la cosmètica permet modificar aspectes de la nostra imatge vigoritzant  els cabells i la figura, cerquem en realitat idealitzar el nostre ésser amb la intenció de seduir qui ens envolta. Contràriament, un color que no s'adigui al nostre tarannà pot ben bé desdibuixar el missatge que pretenem difondre, creant sense adonar-nos-en una imatge de falsa maduresa o de joventut anacrònica. Certament, és molt més coherent un aspecte jovenívol que harmonitzi amb l'edat vivencial que pretenem representar.

      Així, doncs, i ja per acabar, els cabells que sedueixen més són els que pel seu aspecte potencien la imatge i enforteixen el caràcter; en cas contrari rebaixen el grau de prestigi que tota persona voldria tenir.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta
Setembre de 2016