AI! NO EM TOQUIS ELS CABELLS! (Àlgies capil·lars, I Part)

Article publicat a Eix Diari

Amb aquest article que he dividit en dues parts (I Part i II Part), pretenc parlar d'una molèstia focalitzada a la pell dels cabells, que és bastant comuna entre la població, i de passada ajudar a resoldre-la. Probablement és d'origen genètic i hereditari, i he considerat adient de batejar-la amb el nom d'“àlgia del cuir cabellut” (o “àlgia capil·lar”), atès que es tracta d'un fenomen força desconegut i molt poc tractat, a pesar de ser, com he dit, bastant habitual.

En l'entorn professional de la perruqueria, i en general en el món dels tractaments capil·lars, se sap de l'existència de molèsties “al cap”. Paradoxalment, però, no es vol anar més enllà del per què succeeix això. Així, mentre els uns cerquen la solució volent creure que són manies de la gent, i els altres ho valoren com una qüestió mèdica, el tema continua sent una espècie d'enigma. Per suposat que tant els uns com els altres tenen els seus arguments, per pensar d'aquesta manera, però tots coincideixen a dir que és un mal menor. Com que és una molèstia que no passa de ser això, una molèstia, no hi donen importància. Sigui com sigui, el cert és que les persones que ho pateixen sí que n'hi donen, se'n queixen i tot sovint se senten frenades fins i tot d'anar al saló de perruqueria.

Es tracta de molèsties invisibles a la pell que no afecten la salut personal, certament, però en els temps actuals, en què el concepte d'higiene ha canviat i l'estètica està a l'ordre del dia, aquest problema sí que té rellevància. Tant és així, que els qui ho pateixen arriben fins al punt d'oblidar-se que el seu mal és al cuir cabellut, i tot sovint ho exterioritzen amb una exclamació com ara: No em toquis els cabells!

La definició d'”àlgia”, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), és la següent: Dolor d'un òrgan o d'una regió que no correspon a cap lesió anatòmica. Així doncs, si apliquem aquesta definició, de què es desprèn que es tracta d'un dolor no originat per cap contusió, específicament a la pell dels cabells, podem deduir que una àlgia capil·lar ‒o del cuir cabellut‒ és d'origen congènit. És a dir, amb aquesta hipersensibilitat s'hi neix, i pot manifestar-se tant a una edat precoç com en qualsevol moment de la vida adulta.

Els símptomes més habituals i les característiques principals d'una àlgia capil·lar són les que tot seguit s'exposen:

• Picors localitzades que poden variar de lloc, sovint semblant a una mena de punxadeta.
• Mal a la zona superior del cap ‒clepsa‒, que coincideix amb el fet de moure's els cabells en pentinar-se, fer-se la clenxa, etc.
• Mal a les temples (laterals del cap), manifestat en forma d'hipersensibilitat, tant a la zona dreta com a l'esquerra.
• La seva focalització pot ser coincident ‒o no‒ amb determinat lloc.
• L'activitat del dolor de l'àlgia ‒valgui la redundància‒ sovint actua de manera aleatòria; és a dir, com a parenta de la neuràlgia que és, va i ve en períodes de més o menys intensitat i durada.

A mode de resum d'aquesta primera part de l'article dedicat a les àlgies capil·lars, voldria dir que la meva dilatada experiència com a perruquer assessor de la imatge humana, m'ha permès fins i tot descobrir un fet curiós: Davant del que creiem un “problema”, ara tenim l'excusa per variar d'estil del pentinat. I és que tal com diu Carles M. Espinalt (creador de la ciència Psicoestètica):

Ésser és modificar-se un mateix; potenciar la forma és tan decisiu com cultivar el fons.

El resultat és que com qui no vol la cosa, el que era una incomoditat, com per art de màgia s'ha convertit en un avantatge ‒l'”excusa”‒ per a cercar el millor pentinat: el més escaient a la nostra personalitat.

Parlaré més exhaustivament sobre les àlgies del cuir cabellut, a fi d'anar concretant qüestions i aportar solucions molt interessants, en la segona part d'aquest article, d'aquí a poques setmanes. A reveure!

Xavier Pla Lluch

ADOLESCÈNCIA I CABELLS LLARGS. PERQUÈ ES POT!

Com és sabut, ningú no s’escapa del pas dels anys i les persones joves ‒centrant-nos ens els cabells‒, tenen unes característiques pròpies i diferents, com si d’un altre “món” es tractés. El cabell, doncs, també canvia en molts aspectes, no solament per la coneguda aparició de cabells blancs. La biologia mana, sí; però una gran majoria de joves adolescents, gaudint com d’una aureola que les fa màgiques, són les reines de les cabelleres llargues. Com que poden, ho aprofiten! L’adolescència és, sens dubte, el principi per a aprendre a dur els cabells “naturalment” llargs. I, com que sortosament l’adolescència no és una etapa eterna –o “no ho hauria” de ser‒ és també, sens dubte, una molt bona ocasió per anar modelant la pròpia imatge. Quina imatge?, us preguntareu alguns de vosaltres: La imatge que cada persona, en anar madurant a través dels anys, l’ha d’ajudar a tenir de si mateixa l’aparença que més s’acosti al seu ideal de vestit i pentinat, com a expressió de la seva personalitat present i futura.

Deixant de banda en aquest article les edats preadolescents, en què els nens són encara massa petits, farem referència als que tot i que solen anar a la perruqueria acompanyats, ja mostren senyals de tenir certa autonomia i criteri pel que fa al gust per determinat tallat o pentinat, la qual cosa és lloable.

Provar diferents tallats de cabell, experimentar i, per què no, innovar els qui tenen més més predisposició, és un luxe ben a l’abast d’aquestes edats de l’adolescència i la primera joventut. Malgrat que pugui semblar que hi ha una precocitat exagerada o innecessària en el fet de voler-se abillar els cabells, el cert és que tot el que sigui aprendre a definir la pròpia imatge ‒en aquest cas a partir del pentinat‒  és perfecte i desitjable! A aquestes edats, generalment es pot canviar de pentinat tantes vegades com es vulgui: dur els cabells curts, llargs cap a un cantó, cap a l’altre, amb la clenxa al mig o amb zig-zag, recollits, amb cues o trenes, etc. Fins i tot amb canvis de color o amb metxes, mai quedarà desencertat. Els avantatges de començar ben aviat a conèixer-se un mateix i, al seu torn, conèixer quin estil ens encaixa millor, hi són.

Tot i amb això, és necessari conèixer del cert quines són les possibilitats que ofereixen els cabells d’un mateix, ja que no és el mateix tenir-lo arrissat que llis, més o menys dens, greixós o afectat arran d’alguna mala actuació anterior, etc.

Si bé és aconsellable, i fins i tot comprensible, que les persones més joves portin els cabells del seu color natural, la cosmètica actual permet acolorir els cabells de manera que resulta molt més difícil patir-ne conseqüències poc agradables. La veritat és que, a més a més, com més va més sovinteja lluir metxes i colors dels anomenats “de fantasia” en alguns flocs.

A aquestes edats en què els cabells solen estar sans, és habitual desentendre’s de la seva cura i manteniment. Però el bon professional reivindica que ja de jovenets es prengui consciència que si es vol tenir una cabellera en òptimes condicions, és del tot necessari un manteniment adient a la qualitat dels cabells o a la forma com es volen portar.

Les ara anomenades cabelleres XL o XXL que llueixen noies i nois sovint podrien millorar... i molt! Se’n senten molt orgullosos i no volen ni sentir a parlar de la paraula “tisora”, com si d’una mena d’enemic es tractés. Però s’obliden ‒per desconeixement‒ que uns tocs de tisora ben encertats i molt ben fets, donaran com a resultat immediat ‒per allò de l’efecte òptic‒ un augment de la qualitat. A més a més, si de tant en tant les joves cabelleres són treballades pel professional i sotmeses a una adient hidratació, segur que adquireixen una sedosa suavitat i un moviment realment dignes d’admiració.

Per què prescindir-ne, doncs, si s’és jove i es pot?

...i poseu ATENCIÓ a la publicació del pròxim article, perquè serà especialment interessant. Parlarà d’un “problema” capil·lar que malgrat semblar difícil, és de fàcil solució!

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

ALLÒ QUE NO SE SAP SOBRE L'EIXUGAT A MÀ

Fa ja molt de temps que no s'eixuguen els cabells amb els “cascos” de perruqueria, sota els quals les joves d'antany hi podien romandre perfectament més d'una hora, si volien portar el pentinat de moda. Tot seguit encara havien de passar per tota la parafernàlia necessària perquè el professional acabés com calia el pentinat. Aquest curiós fet, ens serveix ara d'excusa per a parlar, en aquest article, d'allò que no se sap sobre l'eixugat a mà.

Ni laborioses ondes a l'aigua, ni desagradables permanents a elevada temperatura, ni incòmodes recollits, ni dolorosos “crepats”, ni artificiosa col·locació de postissos... Ben poca cosa queda ja, de tot això.

És l'hora de l'eixugat a mà, és a dir, d'usar aquest petit electrodomèstic anomenat “eixugacabells”, acompanyat d'un raspall (difusor, pinta, etc., segons calgui). Aquesta aparentment senzilla tècnica, però, guarda els seus secrets si volem que el resultat sigui ‒i ha de ser-ho!‒ l'òptim. Per què en dic “secrets”? Doncs perquè el treball de base, fet amb navalla i tisora, cobra ara la màxima importància.

Aquella col·locació de rullols que es cobrien amb xarxa abans de ficar el cap sota un casc a la perruqueria, armats de paciència pel temps que s'hi passava o la temperatura que s'havia de suportar, a vegades camuflava un tallat poc acurat sota la “capa” d'un pentinat arrissat, o amb ondulacions temporals o permanents.

Sortosament, la naturalitat s'ha imposat, i lluir els cabells deixats anar és tot un símbol de sana llibertat quan aquesta llibertat ‒valgui la redundància‒  esdevé sinònim de bellesa, comoditat i salut. Fent un petit exercici de filosofia, amb caràcter il·lustratiu hem de reconèixer que un toc de “desordre” fa més atractiva la bellesa.

I dit això, és fàcil d'entreveure quin és el secret d'allò que no se sap sobre l'eixugat a mà. El tallat de cabells té un paper importantíssim, no solament per a l'èxit del pentinat, sinó per al manteniment de la salut capil·lar i, en conseqüència, de la bellesa dels cabells.

De fet parlem del tallat; no pas de “qualsevol” tallat, sinó d'aquell que implica una reorientació i reorganització quan és necessari, i d'un manteniment posterior. És així com una cosa tan aparentment senzilla com l'eixugat a mà, es converteix en l'arma vital que realça aquesta part tan nostra com singular, constituïda per filaments de queratina: els cabells.

Sota aquestes condicions, amb l'eixugat a mà el professional culmina la seva obra en un temps raonable, i còmodament i relaxadament per al client. Tallat i eixugat, van, doncs, agafats de la mà. Però... és solament aquest, el “secret” de l'eixugat a mà en perruqueria? Bé, per respondre aquesta qüestió, un exemple val més que mil paraules: De la mateixa manera que al darrere d'un bon pintor d'art del tipus que sigui, hi ha un bon dibuixant, igualment passa amb l'art de tallar els cabells. Dominar la “cal·ligrafia” capil·lar és el pilar i el fonament d'un pentinat de qualitat, aparentment tan natural com es vulgui, el qual al seu torn duu implícit l'efecte “màgic” de l'eixugat a mà per part del professional.

UN NOU CONCEPTE DE PERRUQUERIA

La paraula “perruqueria” duu implícites una sèrie de connotacions molt variades, sovint subjectes a una opinió que pel motiu que sigui ha esdevingut majoritària: és la “força” de la majoria.

En aquest article voldria precisament parlar d’això, perquè sovint s’associa perruqueria a quelcom o bé “de luxe” o bé “prescindible”.  Igual que un cerca el vestit que més li escau a la botiga que més confiança li mereix, o tria el que menjarà per sopar cada dia per conservar la salut i gaudir d’un bon descans, qui valora els millors cabells ‒que al cap i a la fi són els d’un mateix!‒ té el deure de cercar el professional que en tregui la millor versió. I existeix!, tan sols cal cercar-lo, informar-se, contrastar... Contràriament al que es pugui pensar, anar a la perruqueria no és cap luxe, ni és prescindible.

Cada cabell és diferent, no n’hi ha dos d’iguals, i en aquest sentit les mans del professional que estima el seu ofici pot aconseguir la millor versió ‒l’òptima‒ de cada client. Cada saló té la seva idiosincràsia, els seus objectius; cada persona també. Per això, és important dir ben alt que és possible trobar allò que cadascú cerca.

En realitat, la perruqueria ve a ser  com un “terreny”, el lloc per excel·lència més idoni per a aconseguir dels nostres cabells, el millor fruit possible. Il·lustrativament parlant, podríem dir que igual que  per collir s’ha de sembrar, obtindrem els desitjats fruits ‒els cabells‒ si un bon professional té cura del terreny ‒la pell‒ d’on neixen i creixen.

La neteja de la pell capil·lar, l’eliminació de la caspa, l’absència de puntes obertes, el creixement normalitzat dels cabells, l’aturada de l’alopècia, el control del dolor capil·lar (àlgies), l’augment si més no aparent del volum i la densitat dels cabells, etc., es tradueixen, en la persona exigent, en una comoditat clau per al seu èxit personal i professional.

Quan s’ha cercat i s’ha trobat aquell saló de perruqueria en què el professional aplica aquest concepte de cura individualitzada, el client s’adonarà que anar-hi no és ni un luxe superflu, ni una pèrdua de temps o de diners. Ans al contrari, com el que pren el primer cafè del dia, anar a rentar-s’hi assíduament els cabells ‒tan sols rentar-se’ls!‒ esdevindrà una activitat, un “esport” força rendible a tots els nivells. Indiscutiblement ‒l’experiència és un grau‒ trobar-se a gust amb aquest nostre marc de la cara que constitueixen els nostres més o menys abundants cabells ‒però ben posats‒ reforça molt la seguretat personal. Tant!, que fins i tot ens acostaríem a parlar d’autoestima, si bé això ja són figues d’un altre paner.

I ja acabant aquest article, voldria posar l’accent en la necessitat de renunciar a alguns prejudicis i, en canvi, cercar allò que es vol. Cada cabell és diferent, cada persona és diferent i cada professional de la perruqueria també és diferent.

Xavier Pla Lluch

Perruquer psicoesteta

PORTES OBERTES GAIREBÉ DE FRANC!

Servei d'acadèmia!

LA IMPORTÀNCIA DELS PETITS DETALLS EN ELS CABELLS (PART II)

• Quan deixem que ens tallin els cabells amb una mínima assiduïtat, n'afavorim el creixement i la qualitat. 
• Com es pot saber si realment un cabell té les puntes obertes? Atès que la renovació de la massa capil·lar és constant, es poden confondre cabells nous amb un excés de puntes obertes. Una bona solució és la d'aplicar un producte cosmètic adient, seguint el consell d'un professional.
• Un xampú anticaiguda no necessàriament fa sortir cabells nous, però sí que prepara la pell perquè les locions que s'hi apliquin siguin més efectives.
• Els pentinat forma una part molt important de la personalitat i, si a més a més, trobem professionals que ens orientin sobre l'estil que més ens pot afavorir, potser arribarem a gaudir de la nostra pròpia parcel·la de felicitat capil·lar.
• Portar els cabells del seu color natural o portar-los tenyits amb naturalitat? Més que el color de moda, el que realment ens ha d'interessar és poder triar quin és el que ens ve de gust en tot moment: Canviar per canviar, cobrir els cabells blancs amb tint, apostar pels colors de fantasia (cada cop menys fantasia), deixar-se els cabells naturalment blancs...
• La gràcia d'uns cabells naturals prové del fet que el producte que hi hem aplicat no es noti, és a dir, que sembli com no s'hi hagués posat res.
• El cabell de qualitat és el reflex d'una pell equilibrada. Perquè això sigui així, el més recomanable és demanar l'opinió professional i valorar la possibilitat d'aplicar tractaments capil·lars específics com a suplement del manteniment habitual.
• Els professionals de perruqueria són les persones més indicades per a solucionar qualsevol dubte que es tingui en relació amb els cabells. El bon professional no tan sols és coneixedor del producte, sinó també de la dosi i la freqüència d'aplicació convenient.
• La genètica ens marca des del naixement i, per tant, també el cabell (remolins inclosos) que tindrem; la resta de matisos depenen de nosaltres (perruqueria inclosa).
• La influència de la Lluna hi ha qui li serveix d'excusa a l'hora de tallar-se els cabells o no, per si creix més o menys de pressa..., però quan enmig dels comptes ens conviden a una festa, preval veure's afavorit i/o a la moda!
• Quan creiem tenir  malament els cabells o perdut el sentit del pentinat, el primer que s'ha de fer és cercar un professional perruquer que entengui la nostra proposta, i saber valorar la solució que ens ofereix.
• De la mateixa manera que mengem “habitualment” per mantenir un cos sa, la millor manera que hi ha per a equilibrar els cabells és tenir-ne cura i  nodrir-los tot l'any.
• Fruit d'una constant investigació, els productes capil·lars actualment ofereixen un ventall de solucions en alguns casos equiparables a temes de salut personal, i en altres ens semblen econòmicament inabastables, com si d'”alta costura” es tractés. Tinguem en compte que el cabell sa és important, i la imatge que volem oferir als altres és com el passaport que ens identifica quan anem pel món. Així doncs, deixem-nos assessorar pel professional perruquer.
• Tots aquests petits detalls (part I i part II), són senzilles reflexions que l'experiència ens serveix per compartir, com en una taula parada. Bons auguris!

          Xavier Pla Lluch

          Perruquer psicoesteta

LA IMPORTÀNCIA DELS PETITS DETALLS EN ELS CABELLS (PART I)

Què és important saber sobre els cabells?

• Fer esport en general és positiu per al cos, per a la pell i, lògicament, també per a la pell del cabell (cuir cabellut).
• Quan la pell del cuir cabellut està equilibrada, encara que es portin els cabells tapats (barrets, mocadors, gorres...) i quedin aixafats, no perden qualitat.
• Així com existeixen suplements per a compensar deficiències alimentàries, també n'hi ha per a la salut del cuir cabellut. Els cabells també necessiten “suplements”, si bé d'aplicació local; es tracta, doncs, d'un concepte diferent (nutrició capil·lar).
• Probablement hi ha un cert paral·lelisme entre la caiguda (pèrdua) dels cabells en els humans i la d'altres espècies de la natura. Però malgrat algunes coincidències, no ens hi podem pas comparar, ni en essència ni en definició. En essència perquè som éssers dissenyats per evolucionar, i en definició perquè gaudim del lliure albir, altrament dit: tenim la potestat de reinventar-nos constantment.
• Els cabells cauen sempre, si bé amb alts i baixos depenent de l'estació de l'any o la naturalesa de la persona. Tanmateix s'ha de percebre aquesta “pèrdua” com el què realment és: una renovació constant. En el cas de la dona, la “caiguda” de cabells sempre és sinònim de “cabell nou”, és a dir, tant cau, tant neix. Això sí, el llarg esparvera i el curt a penes s'albira, com és lògic. Sigui com sigui, sempre és aconsellable cercar professionals en la matèria, capaços de retornar als cabells la qualitat i la mida desitjada. En l'home, el tema segueix el mateix principi, si bé amb les variables que la genètica li ha atorgat.
• A la pregunta de si la qualitat dels cabells en l'adolescència és la mateixa que, per exemple, en la maduresa, cal tenir en compte tres coses:

1. Els cabells són material natural i, per tant, no es pot respondre taxativament, ni afirmativament ni negativa.
2. Les qualitats dels cabells de cadascú sempre van lligades al gust personal del moment, sigui estètic o pràctic.
3. La comoditat respon al que cada persona entén per això. Dur els cabells de manera còmoda augmenta la seguretat en un mateix. Senzill, però demostrable, i actualment, a més a més, la moda és diversa i hi ha molt camp per triar.

Xavier Pla Lluch

Perruquer

Març 2017