La paraula “perruqueria” duu implícites una sèrie de connotacions molt variades, sovint subjectes a una opinió que pel motiu que sigui ha esdevingut majoritària: és la “força” de la majoria.
En aquest article voldria precisament parlar d’això, perquè sovint s’associa perruqueria a quelcom o bé “de luxe” o bé “prescindible”. Igual que un cerca el vestit que més li escau a la botiga que més confiança li mereix, o tria el que menjarà per sopar cada dia per conservar la salut i gaudir d’un bon descans, qui valora els millors cabells ‒que al cap i a la fi són els d’un mateix!‒ té el deure de cercar el professional que en tregui la millor versió. I existeix!, tan sols cal cercar-lo, informar-se, contrastar... Contràriament al que es pugui pensar, anar a la perruqueria no és cap luxe, ni és prescindible.
Cada cabell és diferent, no n’hi ha dos d’iguals, i en aquest sentit les mans del professional que estima el seu ofici pot aconseguir la millor versió ‒l’òptima‒ de cada client. Cada saló té la seva idiosincràsia, els seus objectius; cada persona també. Per això, és important dir ben alt que és possible trobar allò que cadascú cerca.
En realitat, la perruqueria ve a ser com un “terreny”, el lloc per excel·lència més idoni per a aconseguir dels nostres cabells, el millor fruit possible. Il·lustrativament parlant, podríem dir que igual que per collir s’ha de sembrar, obtindrem els desitjats fruits ‒els cabells‒ si un bon professional té cura del terreny ‒la pell‒ d’on neixen i creixen.
La neteja de la pell capil·lar, l’eliminació de la caspa, l’absència de puntes obertes, el creixement normalitzat dels cabells, l’aturada de l’alopècia, el control del dolor capil·lar (àlgies), l’augment si més no aparent del volum i la densitat dels cabells, etc., es tradueixen, en la persona exigent, en una comoditat clau per al seu èxit personal i professional.
Quan s’ha cercat i s’ha trobat aquell saló de perruqueria en què el professional aplica aquest concepte de cura individualitzada, el client s’adonarà que anar-hi no és ni un luxe superflu, ni una pèrdua de temps o de diners. Ans al contrari, com el que pren el primer cafè del dia, anar a rentar-s’hi assíduament els cabells ‒tan sols rentar-se’ls!‒ esdevindrà una activitat, un “esport” força rendible a tots els nivells. Indiscutiblement ‒l’experiència és un grau‒ trobar-se a gust amb aquest nostre marc de la cara que constitueixen els nostres més o menys abundants cabells ‒però ben posats‒ reforça molt la seguretat personal. Tant!, que fins i tot ens acostaríem a parlar d’autoestima, si bé això ja són figues d’un altre paner.
I ja acabant aquest article, voldria posar l’accent en la necessitat de renunciar a alguns prejudicis i, en canvi, cercar allò que es vol. Cada cabell és diferent, cada persona és diferent i cada professional de la perruqueria també és diferent.
Perruquer psicoesteta
