Abans ‒i encara avui‒, cada forma de cara, el seu pentinat. Però aquest concepte, per tronat, ja no s'aguanta per enlloc. Actualment, a part de triar el pentinat que més ens complagui, la qualitat i les qualitats dels cabells marcaran en el futur les tendències i la definició de l'estil que millor s'acobli al nostre semblant. L'estudi caracterològic de la imatge es basa en el respecte vers la diferència, en què tot ésser humà s'hi pot veure reflectit. La conclusió és que el que fa atractius uns cabells és l'actitud personal ‒a més del gest particular‒, com a manera de refermar la pròpia existència. És a dir, no compta solament el disseny d'una tofa sense cap sentit, sinó la seva estreta relació amb qui la porta.
Malgrat els canvis radicals
i el bombardeig d'informació sobre què és o no és moda en els cabells, la
societat actual ens forneix d'un ventall d'arguments profundament suggestius,
que són l'expressió d'una idea, actitud o visió estètica molt particular. Si es
desconeix el valor simbòlic del que cada u porta al cap, no hi ha possibilitat
de ser mínimament elegant. A tot això s'hi ajunta com influeix en l'inconscient
col·lectiu el fet de tenir referents que serveixin de punt de mira. Tant
polítics, com esportistes i personatges “d'arrabassadora actualitat”, pel gran
predicament que fomenten els mitjans de comunicació, tenen ‒es vulgui o no‒
molta influència en les persones
a l'hora d'escollir un perfil o model a seguir. I és que l'afany natural de
l'ésser humà sempre va de bracet amb l'íntim desig de trobar models
representatius per a la tasca que la societat li reclama, i per al paper que
vol imaginar-se de si mateix.
Sovint, molts dels models
a seguir que es generen, ara per ara, en històries dibuixades en còmics o
pel·lícules, pretenen influir-nos creant moda a l'hora de triar la indumentària
o el pentinat. Així per exemple, “fer forrolla” duent els cabells molt rossos,
gairebé blancs, esdevé un exponent d'estar a l'última, sense reflexionar per un
moment fins a quin punt és imposició. El resultat és una mena d'exageració de
l'afany natural que tenim les persones per a aconseguir cert protagonisme, el
qual malauradament no sempre es canalitza de manera que potenciï la
personalitat, i reflecteixi o interpreti una manera de viure que voldríem
nostra, per original. En altres paraules, ve a ser com “convertir-se” en la
còpia de les vivències d'altri, copsades per pur mimetisme.
Els cabells són ‒i ho han estat sempre‒, un símbol sexual associat a la joventut i
l'atractiu personal. Lluny de censurar qualsevol opinió sobre el concepte
d'anar a la moda, com per exemple tenir o portar els cabells semblantment
blancs com a paradigma d'estar a l'última, sí que afirmo que no necessàriament
això provocarà sobtadament la “il·lusió” de ser una persona més experimentada,
sàvia o vella.
Quan la cosmètica permet modificar aspectes de la nostra imatge
vigoritzant els cabells i la figura,
cerquem en realitat idealitzar el nostre ésser amb la intenció de seduir qui ens
envolta. Contràriament, un color que no s'adigui al nostre tarannà pot ben bé
desdibuixar el missatge que pretenem difondre, creant sense adonar-nos-en una
imatge de falsa maduresa o de joventut anacrònica. Certament, és molt més
coherent un aspecte jovenívol que harmonitzi amb l'edat vivencial que pretenem
representar.
Així, doncs, i ja per
acabar, els cabells que sedueixen més són els que pel seu aspecte potencien la
imatge i enforteixen el caràcter; en cas contrari rebaixen el grau de prestigi
que tota persona voldria tenir.
Xavier Pla Lluch
Perruquer psicoesteta
Setembre de 2016
Setembre de 2016
